Les Festes del Foc dels Pirineus ja són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Aquesta iniciativa aplega un total de 63 municipis dels dos costats del Pirineu, la majoria dels quals la celebren durant el solstici d’estiu. L’única festa del foc que es duu a terme durant el solstici d’hivern és la Fia-Faia, que obre la celebració del Nadal a les poblacions de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola.
Actualment, al capvespre de la vigília de Nadal, marcat pel toc d’oració, cada poble encén una foguera a la muntanya. Ja de nit, aquest foc és traslladat a les poblacions amb unes torxes confeccionades amb una herba margera, dita també faia. La baixada de les torxes per la muntanya és un espectacle únic, sobretot els anys de neu. En arribar a Bagà els fallaires són rebuts per les autoritats, que els posen un mocador al voltant del coll, i tot seguit reparteixen el foc a la resta de fallaires que els esperen amb les seves torxes disposades. A Cerdanyola el mocador és repartit en el moment inicial de la baixada.
Aleshores comença la crema general a cada població que s’acompanya amb cants molt breus -”Fia-Faia, que nostro senyor ha nascut a la paia”- i d’una música sobre la qual destaquen, en moments assenyalats, les campanes de les respectives esglésies.
A Bagà la crema és espectacular, amb centenars de torxes trencant la foscor. A mida que les faies en van consumint, el jovent se les passa per l’aire, o salta la foguera central. Després es forma una rotllana per ballar la dansa de la Fia-faia, i seguidament es reparteix allioli de codony.
A Sant Julià de Cerdanyola la festa té un aire més íntim i la baixada acull la majoria de fallaires. Un cop acabada la crema es fa igualment la dansa de la Fia-Faia i es reparteix allioli de codony amb torradetes. El jovent retorna a la nit, després de la celebració familiar a cada casa, i al voltant del mateix foc, es fa vetlla i s’espera, divertidament, la sortida del sol. En aquestes hores es fa la tradicional “Endreça” que consisteix en arreplegar tot allò que es troba pel poble i portar-ho a la plaça, on hi resta endreçat fins l’endemà.
La celebració del solstici d’hivern
En el seu origen era un ritual precristià de culte al sol que, transformat i incorporat al Nadal, ha pogut arribar als nostres temps a través dels segles. S’esqueia el dia amb una menor durada del sol al firmament, el solstici d’hivern, i era en conjunt una pregària perquè el sol no escurcés més el dia i comencessin a créixer les hores de claror.
Aquesta festa ha restat oculta a les muntanyes de l’Alt Berguedà, mantenint tot el seu encant i la seva màgia, esdevenint una de les més característiques i originals de Catalunya en les diades nadalenques. Cada Nadal els fallaires de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola aturen l’avenç de la foscor: Fia-faia!
Patrimoni de la Humanitat
Enguany la Fia-Faia ha estat inscrita al registre de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. És una fita compartida, entre Bagà, Sant Julià de Cerdanyola i molts altres pobles del Pirineu. La Fia-Faia aporta molta força al conjunt: espectacularitat, autenticitat i continuïtat, a més de ser les úniques falles de solstici d’hivern que es conserven a tot el Pirineu.
XAVIER PEDRALS
Historiador i director Arxiu comarcal del Berguedà
L’Associació de la Fia-Faia, l’antecedent
El novembre de l’any 2001, l’Associació Medieval de Bagà va organitzar unes Jornades de la Fia-Faia i les festes del foc. A la presentació d’aquestes Jornades, el president de l’Associació, Josep Ureña, va instar davant dels representants dels Ajuntaments de Bagà, de Sant Julià de Cerdanyola, del Consell Comarcal del Berguedà i del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, que es treballés perquè la festa de la Fia-Faia fos reconeguda, segons la nominació d’aquells anys, com a Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
En aquestes Jornades hi van participar historiadors, experts en cultura popular i folkloristes de renom com Joan Soler i Amigó, Jan Grau i Martí, Albert Rumbo i Soler, Jordina Blanch i Itxart, i Xavier Pedrals i Costa, i arran de la ponència presentada per aquest últim, titulada “La Fia-faia: la història coneguda, algunes hipòtesis i suggeriments per al futur” es va obrir un interessant debat sobre com es podria reformar la nostra festa recuperant elements que s’havien perdut al llarg dels anys, sense desvirtuar-ne ni el significat ni la celebració, de tal manera que tothom hi pogués participar activament, des dels petits fins a la gent gran. Un dels punts febles de la festa en aquells moments era que la participació es basava, pràcticament, en el públic infantil.
Així doncs, aquell mateix Nadal, tot just un mes després de la celebració d’aquestes Jornades, ja es va recuperar la baixada de Fia-Faies, molt ben acollida per tothom, tant a Bagà com a Sant Julià de Cerdanyola.
La creació de l’Associació de la Fia-Faia
Després de diferents consultes i contactes per informar-nos de què s’havia de fer per sol·licitar el reconeixement de la Generalitat de Catalunya com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, se’ns va aconsellar crear una associació conjunta entre els dos municipis per unir esforços.
Així doncs, el 14 de març de 2002 va néixer l’Associació de la Fia-Faia, que actua com una coordinadora on hi ha representats els dos Ajuntaments, el Parc Natural del Cadí-Moixeró i entitats dels dos pobles implicades en la festa.
A banda de fer tots els tràmits per al reconeixement de la Generalitat, que ens va arribar el novembre de 2010 com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, l’associació vetlla, any rere any, perquè la festa es desenvolupi correctament. Des dels seus inicis, l’associació ha anat impulsant la recuperació d’altres elements, com poden ser la composició de la música que acompanya durant la festa i la dansa, creades per Neus Simon (2002), el toc de corn per reunir els faiers (2003), la instauració d’un concurs de fotografia des de l’any 2003,…
L’impuls més important es va duu a terme el passat 1 de desembre de 2015, amb la inscripció de la Fia-Faia a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, gràcies a haver entrat a formar part de la candidatura presentada per Andorra sota el títol de Les festes del foc del solstici als Pirineus. L’Associació de la Fia-Faia se sent molt satisfeta de la feina feta des de fa tants anys, ens omple de joia i ens esperona a continuar treballant amb més ganes per mantenir aquesta tradició ancestral i donar-la a conèixer arreu .
ESTER BERENGUER
Secretària de l’Associació de la Fia-Faia
Establiments de la zona
De Compres
