Popularment coneguda com la “muntanya màgica”, la ribera d’Organyà té el privilegi de posseir unes de les millors condicions meteorològiques i aerològiques del món pel que fa a la pràctica del parapent, tant en modalitat acrobàtica com en la de distància. A aquestes fascinants característiques atmosfèriques s’uneixen d’altres que l’acaben de fer única i especial: a Organyà es van trobar dos dels testimonis més antics de la llengua catalana; Les Homilies d’Organyà i els Greuges de Guitartd Isarn, Senyor de Caboet. Endinsem-nos, doncs, en un territori singular que respira història, natura, paisatge i brises heterogènies.
La història de la vila d’Organyà està estretament lligada a la del Priorat d’Organyà, fundat dins de l’església de Santa Maria d’Organyà el 1090 pel prelat urgellès Bernat Guillem, quan havia estat tot just reconstruïda i dotada de nou per Guitard Isarn, Senyor de Caboet.
L’any 1905 el Dr. Joaquim Miret i Sans, historiador i jurista, va trobar a l’antiga col·legiata de la vila unes de les proses més antigues escrites en català. Per una banda un pergamí que contenia Els Greugues de Guitard Isarn, Senyor de Caboet, contra els seus vassalls a finals del S.XI i, per una altra banda el text, conegut abastament, com les Homilies d’Organyà, que correspon a sis sermons amb comentaris de diversos evangelis i epístoles i que els experts apunten a que foren escrites entre finals del S.XII i principis del S.XIII. La fama de les Homilies ha deixat històricament en l’ombra el document dels Greuges de Guitard que té, en canvi, una gran importància tant per a la investigació de l’origen i formació del català com per als estudis sobre la Catalunya del segle XI, un temps en què els documents d’aquest tipus són ben rars. Els Greuges de Guitard Isarn són escrits en català en les seves tres quartes parts, si no més, de fet, la part llatina del document és tan insignificant que es podria consi-derar pràcticament el document escrit en català més antic conegut, anterior en més de 100 anys a les Homilies.
Actualment els dos originals es conserven a la Biblioteca de Catalunya, però a Organyà se n’exposen unes reproduccions que es poden contemplar a la sala de “Les Homilies”, al centre de la Vila, on hi ha instal·lada, també, una imatge del seu descobridor i divulgador i l’oficina de turisme del municipi.
Parapents i dolmens
Tot i ser aquest esdeveniment històric el que més ha popularitzat el terme d’Organyà, el poble també és famós, internacionalment, per ser un dels llocs més idonis per volar amb parapent i entrenar-se en maniobres espectaculars d’acrobàcia. Per això resulta normal trobar-se als millors pilots del món d’aquesta especialitat, amants de les acrobàcies d’arreu del planeta, voltant per les confluències d’Organyà a entrenar-se.
La magnífica ubicació del terme és la responsable de que aquestes condicions atmosfèriques es repeteixin la majoria dels dies de l’any. I és que Organyà es troba en el corredor que ve des d’Oliana, dins l’encreuament de tres valls: la vall principal, formada pel riu Segre, orientada de nord a sud, i dos valls perpendiculars al Segre que s’endinsen cap a l’oest fins al Boumort, separades entre sí per la serra de Sant Joan. Aquesta última serra està presidida per la muntanya de Santa Fe que domina tot el poble. Així doncs, les brises que permeten l’activitat del vol lliure, es van cana-litzant i creant efectes venturis que s’acce-leren en determinades zones i s’expandei-xen en d’altres, reduint la seva velocitat i xocant contra muntanyes. Això genera unes ascendències úniques per a la pràctica del parapent. A diferència d’altres zones de vol, aquí és possible enlairar-se des de 250 metres del terra i en pocs minuts arribar al cim, on hi ha un desnivell de 1.000 metres. Normalment, a la majoria de zones de vol, és necessari pujar fins el cim per a poder volar, aquesta diferència fa que aquí els pilots puguin estar varies hores volant i fent acrobàcies, de ma-nera que aprofiten al màxim els seus entrenaments.
Una altra de les activitats a l’aire lliure que es poden realitzar als volts d’Organyà són recorreguts, en BTT o a peu, per la Vall de Cabó amb dos grans atractius: el paisatge espectacular i les cons-truccions megalítiques de la Vall. De fet la ruta més coneguda és la dels 7 dolmens on es podrà gaudir de la visita a aquestes construccions megalítiques. La ruta s’inicia a Organyà, en direcció a Cabó, on cal agafar la carretera que ens duu a Font Bordonera i Montanisell. El primer megàlit que veurem al llarg de la ruta; és el dolmen del Serrat de les Cobertrades, no gaire ben conservat, des d’aquest indret s’albira una àmplia panoràmica d’Organyà. El següent és el dolmen de Colomera que es troba dins d’una magnífica roureda, i és, amb molta diferència, el més ben conservat de la Vall de Cabó i de l’Alt Urgell. Una mica més enllà s’accedeix al trencall del dolmen del Serrat de Malpàs, continuant el trajecte, s’ascendeix per la pujada de l’Oliva i els següents són els dolmens de Pedracabana i de l’Oliva. Una vegada a Cabó es puja per l’esquerra a l’ermita romànica de Sant Serni i una mica més enllà toparem amb el dolmen del Molí de Favà, que ha estat recons-truït recentement. El de la Font de la Caixa queda més amunt, sota uns pollancres. Arribats a a-quest punt es desfà el camí fins a tornar de nou a Cabó, des d’on continuarem la tornada per la carretera d'Organyà.
El nucli antic d'Organyà
A més de ser una vila històrica que presumeix de tenir unes condiciones meteorològiques idíl·liques per a la pràctica del parapent i uns paisatges per gaudir dels esports de muntanya, Organyà també amaga múltiples tresors dins el seu nucli medieval, antigament emmurallat.
Passejant pels seus carrers presumits i estrets, passant sota les arcades de l’antiga muralla i per davant de diverses façanes de pedra original, anirem trobant pel camí fotografies antigues ubicades al mateix indret on es va prendre la instantània, la majoria realitzades entre els S. XIX i XX. Es tracta, doncs, d’una exposició permanent i a l’aire lliure que ens permet acostar-nos al passat i comparar l’abans amb l’avui. Aquesta ruta fotogràfica ha d’anar acompanyada de la visita a l’església parroquial de Santa Maria, (antiga Canònica Agustiniana, reconstruïda i dotada al 1090 pel senyor de Caboet) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional pels seus valors històrics i arquitectònics, doncs la seva col·legiata fou l’escenari de la prèdica de les Homilies i, molt probablement, el lloc on foren redactades. L’edifici actual és el producte de gairebé deu segles d’obres, reformes i modificacions diverses, que l’han alterat profundament. Arran de la intervenció arqueològica, es va descobrir la ubicació de la sala capitular de la Canònica, on avui en dia s’hi pot contemplar la rèplica de la Majestat d’Organyà, datada del S.XII. A més, damunt les voltes de l’antiga Canònica Agustiniana s’hi han construït unes passarel·les que permeten recórrer l’espai superior del temple, des d’on podrem admirar un tros de cimbori preromànic i els merlets de l’antic fortí militar.
Finalment, no podem marxar de la vila sense comprar una selecció dels millors embotits de Catalunya o, si és temporada, un grapat de bolets i ceps de les seves muntanyes, sobradament, màgiques. A la vila d’Organyà trobarem els més selectes restaurants per gaudir de moments inoblidables. Recordarem la cuina més tradicional dels nostres padrins i del nostre país degustant els productes de la seva ramaderia, exquisits formatges i embotits produïts artesanalment al poble com les botifarres blanques, d’ou o negres.
