Fent Camí amb el Russi… en companyia de Joaquim Sala i Pujolràs, professor de filosofia.
Aquest cop us proposo visitar un lloc al que no sempre s’hi pot accedir. Fer una passejada pel fons de l’embassament de la Baells. Amb una superfície de 365 Ha, té una capacitat de 115 milions de metres cúbics. Va ser inaugurat el dia 7 de febrer de 1976 pel rei d’Espanya Joan Carles I. La seva construcció va comportar la desaparició del poble de Sant Salvador de la Vedella i del petit nucli urbà de la Baells amb la seva petita església romànica. La seva façana va ser numerada i desmuntada pedra a pedra per tornar-la a muntar a les afores del nou poble de Sant Jordi de Cercs que es va haver de construir per donar cabuda als habitants de Sant Salvador de la Vedella. Avui en dia la majoria de pedres es donen per perdudes. La presa de formigó te 112m alçada i 22m d’amplada, amb una curvatura de 302m. La seva construcció va comportar un gran impacte ecològic i humà. Per exemple: a partir de la seva inauguració tenim gavines al Berguedà. Fa uns dies en vaig comptar 15 volant per sobre de Berga.
Crònica:
Davant nostre s’estén una gran extensió d’aspecte apocalíptic. Només l’antiga església romànica de Sant Salvador de la Vedella es va salvar de la inundació gràcies a estar aixecada sobre una gran roca. Les primeres dades escrites que en conservem corresponen a l’any 830, d’això fa 1186 anys. Aquest monestir va ser fundat com a part dels plans de repoblació del Berguedà, després de la invasió dels sarraïns de l’any 713.
“De petit jo havia vingut aquí amb els meus pares a la festa dels cargols, encara recordo la gent pels carrers, les botigues obertes, i un bar on ens vàrem parar a fer el got”, li comento mentre caminem al meu acompanyant. Aquest cop es tracta d’en Joaquim Sala. Fill de Centelles (Osona), llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona l’any 1977, va obtenir el doctorat l’any 1986 amb la tesi “L’astúcia de la raó”. L’any 1992 amb l’obra “El mite de l’expulsió del Paradís”, va ser guardonat amb el IV Premi d’Assaig Joaquim Xirau, que atorga l’Ateneu Barcelonès.
A partir de 1979 va exercir de professor catedràtic de Filosofia a l’IES Guillem de Berguedà de Berga fins la seva jubilació. En els darrers anys s’ha prodigat com a conferenciant i també com a col•laborador assidu de la premsa escrita i altres mitjans de comunicació en temes de filosofia, sociologia, religió i humanitats. És autor de nombrosos llibres de filosofia.
Tinc entès que va començar ja de gran els estudis de filosofia.
Vaig començar a estudiar filosofia amb més de 30 anys. Després vaig fer oposicions a catedràtic i vaig demanar plaça a Berga, ciutat on estic encantat de viure, i on he exercit de professor catedràtic de Filosofia a l’IES Guillem de Berguedà de Berga fins a la meva jubilació.
En la seva obra esmenta moltes vegades a Zygmunt Bauman. Qui és Bauman?
És un sociòleg, filòsof i assagista polonès d’origen jueu, que va saber trobar l’adjectiu perfecte que defineix a la societat actual, “modernitat líquida”. Que vol dir això? que actualment vivim en una societat líquida, la vida és líquida, el temps és líquid, que en realitat vol dir que la societat actual és inconsistent. En el temps líquid tan sols compta l’ara i aquí, sortir del pas, el futur? no sé, el passat? ja està.
En alguns dels seus llibres trasllada mites antics a l’actualitat, com per exemple el de la caverna de Plató en el seu llibre “La vida entre pantalles”, per què?
Perquè són completament vigents. En la caverna de Plató hi ha uns presoners que estan veient tot el dia ombres a la paret i aquelles ombres per ells són la realitat, traslladat al temps actual seria la televisió, hi ha molta gent que es passa hores mirant-la, estan enganxats, i per a molts allò és la realitat.
S’ha definit sempre com agnòstic, no com ateu. Quina diferència hi ha?
Un agnòstic o escèptic, que potser seria la paraula més apropiada, és aquell que no sap si Déu existeix o no existeix. Un ateu està segur de que Déu no existeix. El creient, el que té fe, està segur que Déu existeix. L’agnòstic no es pronuncia, perquè no troba manera racional de dir si Déu existeix o no existeix, en dir Déu vull dir una entitat sobrenatural, transcendent.
Vist d’aquesta manera la persona agnòstica és la que surt més mal parada. El que més pateix. El que viu en un dubte constant.
Aparentment seria el que dius. Però hi ha diferents tipus d’agnòstics. Jo sóc un agnòstic inquiet, que pregunto, que busco constantment, que faig camí, que interroga, que busco aquest Déu. Jo no vaig contra la religió ni el cristianisme. No renego de la meva cultura cristiana, ni molt menys, venim d’una tradició cristiana. No em considero fora de l’església, si no és que em fan fora (somriu). Passo per moments foscos. Altres que veig més llum. El meu camí és apassionant, tot i saber que no hi ha respostes últimes, que no trobaré una resposta definitiva. No podem arribar mai a cap veritat absoluta.
Doncs per què buscar?
És una il·lusió que la humanitat té per donar un sentit a la vida. Les religions et solucionen el tema, creu i ja està. És molt més apassionant fer camí, veus molts més paisatges. Buscar, explorar, investigar. Si sempre segueixes el mateix camí no trobaràs res de nou.
Què opina de les diferents religions que hi ha al món?
Les religions monoteïstes tenen el perill de creure que la seva religió és la verdadera i això pot donar lloc al fanatisme. En aquest sentit falta el respecte. Els politeïstes són més tolerants.
Quina religió creu, segons vostè, que té més punts per ser la religió verdadera?
Per mi l’única religió verdadera és aquella que respecta, sap conviure i té present les altres. Tenir present les altres vol dir que considera a les persones com a un germà seu al que respecta dintre dels drets humans. Quina és la verdadera? No ho sé, i aquí ve l’agnòstic, els que busquem i trobem molts camins.
Dubtar és bo?
Dintre dels mateixos cristians n’hi ha molts que dubten. Molts Sants van tenir dubtes. Els dubtes són bons, són higiènics, el dubte va contra el fanatisme. El fanàtic no dubta mai, aquests que es carreguen de bombes per anar a matar gent, aquests no dubten. Que més voldria que aquests fanàtics fonamentalistes dubtessin, no hi haurien aquest atemptats. Dubtar és saludable, fa créixer, obre camins.
Durant molts anys vàrem viure el “Nacional Catolicismo”, com ha de ser un estat?
L’estat no pot imposar als altres les seves creences, l’estat ha de ser laic, no pot tenir una religió, ha de respectar i ha de mirar que totes convisquin entre elles.
Està preparant un nou llibre, crec.
Sí. Sortirà el més de juny, si Déu plau, (nota meva: m’agafa per sorpresa aquesta expressió venint del meu interlocutor) i és titularà “Mil camins”.
“Mil camins”?
Sí, un sol camí és molt limitat, i la vida té molts camins.
Crec que serà apassionant, com tots els seus llibres. Ja estic desitjant que surti per poder llegir-lo.
Itinerari:
Cal agafar la carretera que va de Berga al Túnel del Cadí, i un cop passat el petit poble de la Rodonella i les enormes xemeneies de la Tèrmica de Cercs, en arribar a la cruïlla de Sant Corneli, s’ha de deixar aparcat el cotxe en una petita explanada que hi ha a la dreta. Des d’aquest punt baixarem a peu per una pista de terra que ens conduirà fins la cua de l’embassament de la Baells on havia estat situat el poble de Sant Salvador de la Vedella.
Nota informativa:
*El musclo zebra (Dreissena polymorpha), originari del mar Caspi, és un mol•lusc d’aigua dolça amb una enorme capacitat de reproducció (les femelles poden arribar a produir un milió d’òvuls per temporada). Està considerada com una de les 100 espècies invasores més perjudicials del planeta. L’eradicació total en aquells indrets ja colonitzats és pràcticament impossible. Els experts coincideixen que el factor més probable de la seva expansió és el transport de larves a través del trasllat d’embarcacions i tot tipus d’equipament que hagi estat en contacte amb aigües infestades. A Catalunya se’n van detectar poblacions importants l’any 2001 al riu Ebre. L’any 2011 es va detectar musclo zebra a l’embassament de la Baells, i segons un informe de l’ Agència Catalana de l’any 2015, aquest embassament és l’únic de Catalunya en que la colonització ha quedat consolidada, si deixem apart la conca del riu Ebre.
Fitxa tècnica
Punt de sortida i arribada: Cruïlla de Sant Corneli.
Dades en que és pot fer la caminada: Tan sols en temps de gran sequera quan les aigües baixen el seu nivell.
Distància: Dependrà del que hagi baixat l’ aigua.
Temps aproximat de la caminada: El que vosaltres vulgueu.
Dificultat: Baixa
Fotografies: Josep M. Rossinyol.
Si t'animes a fer les rutes del Russi envia'ns les teves fotografies i/o els teus comentaris a fempanxing@panxing.net.
Anirem publicant les vostres experiències en les properes edicions. Fes Pànxing!
TOTS ELS QUE ENS ENVIEU FOTOS O COMENTARIS SEREU PROTAGONISTES D’UNA RUTA ESPECIAL AMB EL RUSSI !!
