Primera pregunta obligada… Per què El Mot?

(després d’una gran riallada Salvador contesta) És la gran pregunta i el gran misteri… després de dies donant voltes al nom que li posaria al restaurant, en una excursió pel territori (per conèixer l’entorn on venia a viure) la biòloga que dirigia l’excursió va explicar que els pagesos d’Arenys per evitar que els hi entrés aigua de les rieres feien un mot, i jo em vaig quedar amb aquesta història. Dies després quan es feien els fonaments de l’hotel, hi havia quelcom a la riera que no permetia foradar, d’una duresa extrema, i es va descobrir que just allà hi havia un mot. Així que aquella paraula que m’havia cridat l’atenció, la teníem dintre de l’hotel i els propietaris van decidir conservar-la en una de les sales de convencions a la vista dels clients. En aquell moment vaig decidir que el restaurant es diria El Mot, era una paraula sonora, potent, molt pròpia d’Arenys i que, a més, estava present dins mateix de l’hotel.

 

Com arribes al Vila Arenys?

De fet no arribo, em vénen a buscar. Tinc una llarga trajectòria en el món de la restauració però també de l’hostaleria, havia treballat com a director de Cal Cuch i he tingut hotel propi a Viladrau, el Xalet La Coromina, i els propietaris del Vila Arenys em fan una oferta perquè dirigeixi el restaurant. Jo estava vivint un moment de canvis a la meva vida i vaig decidir que un més potser acabava de posar les coses en ordre. Vaig fer les maletes i em vaig instal•lar a Arenys, després d’un any ja em sento com un arenyenc.

 

Des de quan i per què ets cuiner?

Ja de ben petit m’agradava cuinar, de fet vivia amb el meu avi i jo feia el sopar pels dos amb 8 ó 9 anys. Als 13 ja vaig entrar a treballar en una cuina i als 25 anys ja era cap de cuina. Va ser en aquell moment que em vaig adonar que era cap de cuina i que tots els cuiners a les meves ordres eren molt més grans que jo i vaig decidir que havia d’aprendre d’ells però que havia de saber més que ells. Sempre he volgut seguir el camí de l’excel•lència i segueixo intentant-t’ho cada dia.

 

Com és la teva cuina?

Intento treballar sempre des de les emocions perquè això després ho transmets al client que tasta els teus plats. I sóc un gran defensor del producte de qualitat, intento treballar, sempre que es pot, amb producte de proximitat i Km 0, i de fet aquí a Arenys ja tinc tota una xarxa de productors de la comarca com a proveïdors de producte de primera qualitat. No m’agrada la cuina que amaga els sabors i per tant intento sempre que el sabor de cada producte sigui el més net possible perquè el client el pugui degustar a consciència.

 

Però ara cuines menys des que estàs a El Mot?

Ja ve d’abans, porto una temporada llarga fent de director d’hotel i de director de sala i està clar que això resta hores per cuinar, però m’agrada el paper de rebre el client, acompanyar-lo en la seva tria i fer de cuiner de sala (que és un rol que està retornant després d’anys desaparegut). Em sento còmode fent d’amfitrió, el tracte personal és important, saber tractar al client des de la proximitat però a la distància adequada. Sempre dic que la meva feina per mi és el plaer de donar plaer, i això conjuga el menjar i el tracte de sala.

 

Què trobarà el client que arribi a El Mot?

Trobarà una cuina excel•lent amb productes de temporada, trobarà una carta extensa però també un menú de migdia a un preu molt acceptable i un menú sorpresa de nit de dilluns a dijous. Un menú que està triomfant perquè la gent no sap què soparà i a la gent de cuina ens produeix la gran satisfacció de poder improvisar sense estar cenyits a la carta o a un menú tancat, trobarà una gran carta de vins, amb preeminència de vins catalans i trobarà un tracte afable ja que rebem a tots els clients amb els braços oberts. Volem amics, no clients.