Pots explicar breument, i sense revelar res, què trobarà el lector en la teva obra?

“Tras la celosía” és una novel•la d’intriga, podríem dir que és un thriller històric. A la vila de Rubielos, les despulles d’una monja, han fet un miracle. El bisbe vol que la monja sigui santificada, però s’ha d’assegurar de que a la seva vida no hi ha cap taca que ho impedeixi. Tres personatges masculins narraran les vivències de la monja durant la seva joventut: uns fets terribles que van tenir la població angoixada i, sota la protecció de la Inquisició, uns personatges corruptes que llauraran una autèntica fortuna… És un llibre que manté la tensió fins arribar a un final sorprenent.

 

Com va sorgir la idea d’escriure “Tras la celosía” i en què et vas basar? 

Sempre m’he sentit interessada per la història de Rubielos, una vila que conserva encara les muralles del segle XIII, les arcades de la casa del concejo, l’hospital, l’església gòtica… Els personatges i l’acció són ficció, però el marc històric és real. Des que vaig conèixer Rubielos vaig sentir la necessitat de recrear la seva història.

 

La novel•la transcorre entorn el 1500 però tracta temes actuals…

Els temes són actuals perquè tracten un cas de corrupció, de violència domèstica, d’amor i de traïcions, uns temes que són eterns i que transcorren a totes les èpoques.

 

T’ha portat molt de temps documentar-te? 

M’ha portat més de tres anys. Quan s’escriu una novel•la històrica s’ha d’anar amb molt de compte de quin llenguatge s’utilitza. El llenguatge real de l’època és quasi inintel•ligible però tampoc es pot fer servir l’actual. S’ha de treballar molt per aconseguir uns diàlegs creïbles, que no continguin anacronismes.

 

Amb quin personatge t’identifiques més i/o t’estimes més?

Jo tinc una especial atracció pels personatges femenins. Són dones que no tenen veu a la narració, perquè la dona estava reclosa i vigilada pel marit, per això quan es volen defendre de les situacions injustes ho han de fer utilitzant l’astúcia i recolzant-se a les altres dones.

 

Aquesta és la teva primera novel·la i esperem que no sigui l’última. Amb la veu de l’experiència, quin consell els hi donaries a les persones que s’estan plantejant escriure un llibre? Amb quines dificultats et vas trobar tu?

Treballar, treballar i treballar. Que la inspiració t’agafi assentada davant l’ordinador. No s’ha de tenir por de tornar a reescriure mil cops tot allò que has escrit i que pensaves que estava bé.