La Cerdanya, tradicionalment, ha estat un territori excepcional per practicar tota mena d’esports. Cada cop són més nombrosos els esportistes que hi entrenen per aconseguir un nivell òptim de preparació física, esportistes que s’hi arriben per entrenar en alçada i que gaudeixen de les immillorables condicions climatològiques que l’alta muntanya ceretana els ofereix. Les possibilitats de la comarca són molt àmplies per realitzar qualsevol tipus d’esport d’aventura durant tot l’any, però arribada l’època de més bonança climatològica, la Cerdanya es converteix en el paradís de molts ciclistes, tant de BTT, com de carretera.
Aquests amants de la bicicleta caldrà que, abans de començar a practicar el seu esport preferit, i sortir a la muntanya o a la carretera, tinguin les seves bicicletes a punt per gaudir-les al màxim sense problemes i, a la vegada, tenir en compte un mínim de requisits que faran de qualsevol sortida una experiència per recordar.
El primer que caldrà tenir en compte és que la talla de la bicicleta sigui l’adequada per a les nostres característiques físiques, des de Dsnivell incideixen que la talla dependrà del tipus de bicicleta (BTT o carretera) i de cada marca i model, però que normalment amb l’alçada de cada persona és suficient per encertar amb la talla. Per acabar de precisar la talla, si es vol encertar-la del tot, el millor és mesurar l’alçada de l’entrecuix i multiplicar l’alçada d’entrecuix x 0,54 (si és BTT i talla en centímetres),aquesta operació ens dirà els centímetres del tub vertical (eix pedalier fins tija seient); en el cas de BTT, que tallin en polzades, l’alçada d’entrecuix es multiplicarà per 0,21 i dirà la talla en polzades. Si es parla de bicis de carretera, l’alçada d’entrecuix es multiplica per 0,65 i marcarà la llargada del tub horitzontal. En cas de dubte entre dues talles, millor triar sempre la petita, o realitzar un estudi bio mecànic que establirà la millor talla per les característiques de cada ciclista.
Un element imprescindible per no córrer cap risc, i rodar sempre segur, és l’estat dels frens, els especialistes de Moll de Càrrega fan incidència en els dos tipus de frens més utilitzats: l’hidràulic, potser el més triat, perquè amb qualsevol condició, la frenada és molt suau i amb mínim esforç. Per la durada de la pastilla, tot i que es pot anar comprovant, se sap del cert quan aquesta comença a estar desgastada perquè la sensació de la maneta és de major recorregut i hi ha un augment de so (un soroll com metàl•lic). L’altre tipus de fre molt aconsellable és l’anomena’t V-brake, un sistema mecànic, que actualment només es munta en bicis de games baixes, ja que està una mica antiquat. Les diferències més destacades és que per saber el desgast de la pastilla, a la vista és més fàcil per les marques que porta aquest i és de més fàcil manipulació.
I arribem a l’element estrella de la bicicleta: la cadena. El seu manteniment és fonamental pel bon funcionament del vehicle, és l’element que farà avançar la bicicleta per tant és imprescindible tenir-ne cura. A Velo Monkey les instruccions són clares: per un bon funcionament de la transmissió és molt important mantenir la cadena sempre correctament lubricada i per fer-ho caldrà netejar-la si és necessari, sobretot després de sortides amb fang o pluja, si fa molt temps que no se li fa una revisió o bé si la pols s’hi ha adherit per un excés de lubricació. Per netejar-la es pot aplicar algun desgreixant de qualitat, a poder ser biodegradabe. Amb un raspall específic i aigua es treuen totes les partícules sòlides que provoquen que la transmissió pateixi una erosió excessiva. També caldrà posar atenció a netejar tant els pinyons com els plats i les roldanes del canvi. Un cop la cadena estigui neta i seca, es podrà lubricar. En la actualitat s’utilitzen bàsicament dos tipus de lubricants: en base de cera i en base de tefló. Cal tenir en compte que el desgast de la cadena també vindrà donat pel quilometratge.Aquest serà major o menor en funció de les condicions meteorològiques i d’altres variables com la manera de pedalar de cada ciclista. La cadena patirà un allargament dels eslavons que pot acabar malmetent les dents dels pinyons i plats més utilitzats. Per la qual cosa s’hauria de canviar la cadena, per una de nova, abans de que això succeeixi.
Imprescindible, també, abans de qualsevol sortida, recorda Esports Iris, tenir ben mesurada la pressió de les rodes que haurà de ser, per una bici de muntanya, entre 1.5 bars i 2.5, aproximadament, depenent del pes de la persona i del tipus de terreny.
A més, abans de pujar a la bicicleta és molt important tenir el seient a l’alçada adequada, per comprovar si aquesta és la idònia, des de Moll de Càrrega ofereixen un senzill truc: asseure’s a la bicicleta, baixar el pedal dret, per exemple, i col•locar el taló dret al pedal amb el peu en posició horitzontal, amb la cama totalment estirada, a la que es posi correctament el peu al pedal, la cama quedarà lleugerament doblegada. Tot i no ser una mida exacta, s’aproxima molt a la mida correcta.
Un cop la bicicleta estigui a punt per rodar caldrà ocupar-se d’altres temes com la vestimenta de l’esportista, Dsnivell recomana que sempre es porti roba tècnica, transpirable i, a poder ser, una mica ajustada. La peça més important és el culotte (malles) que, depenent de la badana (escuma a la part on es seu) que porti farà més o menys còmode la sortida. Tot i que ara també s’utilitzen culottes amples (tipus pantaló curt) els més utilitzats són encara els de lycra, ajustats i amb badana i tirants. El mallot hauria de ser d’un teixit transpirable, una mica elàstic i ajustat, i còmode. Els mallots de ciclisme tenen normalment 3 butxaques, a la part lumbar, per posar-hi diferents objectes que poden fer falta durant la sortida. Evidentment Ski Bike recorda que a la roba cal afegir el casc, que encara que no és obligatori, ells el consideren imprescindible per un tema tan vital com la seguretat.
Sempre que es prepara una ruta, o una sortida per curta que sigui, és fàcil tenir dubtes sobre quin és el material bàsic i imprescindible i com portar-lo, per Velo Monkey el material bàsic és una càmera; desmuntables; kit de rostines o pegats; bomba o bombona d’aire; una multi eina amb tronxa cadena; una tanca o pin ràpid de cadena; alguna brida i una mica de cinta americana i un petit pot de lubricant per la cadena si la sortida és llarga. Tot aquest material es pot portar, o bé sota el seient de la bici, en una bossa específica, i de diferents tamanys segons la càmera que s’hagi de portar; o bé en un bidó específic per aquest tipus de material, i que es portarà al porta bidons de la bicicleta. A més entre els ciclistes de muntanya és freqüent portar una motxilla d’hidratació on, a part d’aigua, menjar i alguna peça de roba, s’hi pot portar aquest kit bàsic. De la mateixa manera que hi ha aquest material bàsic Esports Iris recorda que per qualsevol sortida d’un dia hi ha unes eines bàsiques que cal portar sempre que seran una càmera de recanvi, desmuntables, inflador, i un joc de claus allen amb tornavís.
Un cop la bicicleta està a punt i tot l’equipament llest per pujar a la bicicleta i començar a rodar, Ski Bike ofereix una recomanació per una ruta de BTT, no dubten en aconsellar el circuit del Puigmal i les antenes… Tot llest doncs per pujar a la bicicleta i… a rodar.
