A quina edat comences a estudiar música? I quan t’adones que la música s’ha convertit en allò al que vols dedicar la teva vida?

El piano va entrar a la meva vida bastant tard ja que no li feia molt cas de jove. Però un estiu, quan tenia 18 anys, una amiga meva em va fer escoltar unes obres de Franz Liszt i vaig entendre que era allò al que volia dedicar la meva vida. I així va ser!

La música és un mig camí entre el rigor i la disciplina de l’esport que m’agrada molt però en em faltava la part més profunda, més transcendental. El piano, amb les seves capacitats d’instrument solista i amb tot el repertori que té, em va oferir tot allò que necessitava.  

 

Et va ser difícil entrar en el món professional? Com s’aconsegueix?

Entrar en el món professional és molt dur per a tothom, no només pels músics. Segurament costa entendre que nosaltres, els músics, volem viure de la nostra feina, cosa que la gran majoria de gent no arriba a entendre potser perquè no ho veuen com una professió. D’altra banda som moltíssims els que tenim la titulació, una bona carrera i que somiem en que una gran discogràfica un dia ens vindrà a buscar per ser el proper gran músic i…. això passa, amb sort, un cop cada dècada…

 

I la veritat és que en tot això, el talent de cada músic no hi té res a veure, o molt poquet. Són cops de sort, i de fet cada cop som més els que organitzem la nostra vida professional per seguir tocant i exercint de músics però ser nosaltres mateixos els que anem a trobar la gent allà on és perquè gaudeixin de la nostra música. 

 

Des de molt jove has dedicat part de la teva carrera a l’organització de cicles i festivals musicals. Per què? Que t’aporten?

Precisament és el que m’aporta l’organització: anar a buscar el públic a casa seva. La majoria dels festivals, i temporades, que organitzo els localitzo en espais més aviat rurals, allunyats de les grans ciutats on és fàcil trobar diversitats d’espectacles de qualsevol gènere. 

 

Els festivals em permeten anar a difondre la música arreu. Es un plaer, i tot un honor a la vegada, ser una mena d’ambaixador de la música dins d’espais on la música es fa d’una manera més discreta. 

 

Durant l’any també treballem amb diverses escoles per educar en la música els públics de demà. És capital, essencial! I és una feina molt densa però molt i molt agraïda. Veure els somriures de la gent, que toquis o no, és un plaer indescriptible! 

 

I també es tracta d’ajudar als altres músics, perquè,al final, som una mena de família que provem de fer d’aquest món un espai una mica més gran… 

 

Per què Les clés du classique? Quin és el seu objectiu i la seva filosofia?

Inicialment, la filosofia del festival va ser donar l’oportunitat de tocar amb els meus companys del Conservatori del Liceu on vaig estudiar. Al principi simplement els amics amb qui tocava i, poc a poc, altres amics i desprès… van arribar els amics dels amics, i així, quasi sense adonar-nos, més de 170 músics han vingut a tocar a aquest festival els últims 10 anys, i estem molt orgullosos que tots aquests músics hagin vingut a tocar a la Cerdanya!

 

 

Enguany, hem volgut dedicar el desè aniversari del festival al nostre públic, unes 12.000 persones que han passat pel festival per escoltar els concerts! Per això hem convidat a músics de l’escena internacional, gent com el duo de flauta i piano Giuseppe Nova i Fabio Merlini, dos fantàstics grans mestres italians; el pianista Marco Mezquida, el nou rei del jazz a Espanya i la seva cantant Celeste Alías, o el duo violí i piano David Petrlik i Théo Fouchenneret, dos joves que estan començant recorrent el món i amb una projecció de carrera fantàstica..

 

També tindrem el gran plaer de rebre un dels grans saxofonistes d’avui en la persona de Llibert Fortuny, que tocarà de solista convidat del Super Sax Project, una increïble orquestra de jazz de Barcelona. També es podran descobrir el duo de guitarres Agua e Vinho, un duet francès absolutament fantàstic! 

 

I òbviament diversos músics que han fet córrer la fama del nostre festival com el bandoneonista argentí Dario Polonara, el Duo Fortecello o el Quintet de vents Saüc. 

 

 

I dins de la nostra filosofia també està el preu de les entrades: una entrada de 12€ per persona, la intenció (i la filosofia subjacent) és permetre que quasi qualsevol pugui accedir als nostres concerts a escoltar molt bona música interpretada per primeres espases.

 

Esperem que un any més vingui molta gent a escoltar a tots aquests fantàstics músics perquè el que sempre s’ha de recordar és que estem aquí per a la gent i no al contrari! Sense el públic, no hi ha concert, ni músics, ni vida….