Pànxing Cerdanya

24, novembre del 2024

Search
Close this search box.

24, novembre del 2024

Cultura – Cerdanya

L’Espai Ceretània, un passeig per la història

Cerdanya
560ecba164f0e63e86e531615031d4c5.jpg
L’Espai Ceretània permet al visitant fer un apassionant viatge per una història de 2.500 anys i els habitants que han passat per aquestes terres ceretanes. 

El centre consta d’una sala d’exposicions permanent, que explica les diferents fases del jaciment del Castellot de Bolvir amb recursos interactius i audiovisuals; una sala polivalent per acollir exposicions temporals, presentacions de llibres, congressos i reunions; i un laboratori d’arqueologia en el qual s’hi realitzen els treballs de neteja i restauració dels objectes recuperats a les excavacions del jaciment.
 
Una exposició multimèdia explica l’evolució de les terres cerdanes des de la Prehistòria i les diferents fases d’ocupació del jaciment arqueològic del Castellot de Bolvir (ceretana, iberoromana i medieval). A més es poden veure objectes i vestigis materials obtinguts en cadascuna de les campanyes d’excavació realitzades al jaciment, que actualment és Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona.
 
La visita a l’Espai Ceretània també inclou exposicions temporals a la sala polivalent i l’accés al jaciment, a partir d’un recorregut senyalitzat que va mostrant les restes arqueològiques. A més en èpoques d’excavacions es pot assistir al taller d’arqueologia on es fan els treballs de neteja i restauració de peces.
 
Fins a dia d’avui s’ha excavat només entre el 20% i el 30% de la superfície total del jaciment, que continua essent objecte d’estudi i d’interpretació a partir d’una continuada recerca científica, excavat i rehabilitat gràcies a l’interès en el món ceretà i en la romanització de la contrada de diferents institucions com l’Ajuntament de Bolvir, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, que avala el  projecte científicament a través del seu Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’edat mitjana. També es compta amb l’ajut del Museu Cerdà, del suport institucional del Consell Comarcal de la Cerdanya, i de l’aportació de diferents empreses privades dedicades al patrimoni cultural.
 
Tot aquests factors fan de l’Espai Ceretània un referent cultural a nivell comarcal que es val la visita de tots els visitants de la Cerdanya.
 
L’Espai Ceretània consta d’una sala d’exposicions permanent que explica les diferents fases del jaciment del Castellot de Bolvir amb recursos interactius i audiovisuals; una sala polivalent per acollir exposicions temporals, presentacions de llibres, congressos i reunions; i un laboratori d’arqueologia en el qual s’hi realitzen els treballs de neteja i restauració dels objectes recuperats a les excavacions del jaciment. L’espai museístic, exposa la història de la Cerdanya i és un referent cultural a nivell comarcal.
 
El jaciment del Castellot s’ha pogut excavar i rehabilitar gràcies a la confluència d’interessos expressats des de diferents institucions interessades en el món ceretà i en la romanització de la contrada: principalment l’Ajuntament de Bolvir, com a entitat que avui el promou i financia, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de diverses subvencions i ajudes,  i la Universitat Autònoma de Barcelona, que avala el  projecte científicament a través del seu Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’edat mitjana. També s’ha comptat amb l’ajut del Museu Cerdà, del recolzament institucional del Consell Comarcal de la Cerdanya, i de l’aportació de diferents empreses privades dedicades al patrimoni cultural.
 
Fins al moment s’han identificat quatre fases d’ocupació: una primera del Bronze Final i Primer Ferro (segles IX-V aC), seguida d’una ceretano–ibèrica (inici s. IV aC–mitjans II aC), que té una important remodelació en època romana republicana (de mitjans segle II aC al tercer quart de s. I aC), i culminada per una fase altmedieval (segles X i XII). 
 
El jaciment és visitable en tot el perímetre excavat, seguint un pas amb diferents cartells explicatius sobre la muralla, l’organització urbana i els diferents períodes documentats en el jaciment. 
 
A part d’una primera fase del Bronze Final i Primer Ferro de documentació molt feble, l’ocupació humana de l’indret sembla que tindria el seu origen en un oppidum , construït ex novo al mig de la plana, de filiació ceretana i ocupat a  partir del s. IV aC, moment en el qual ja es bastí una muralla a la part frontal per tal de protegir el tossalet per la zona de migdia, d’altra banda la més fàcilment accessible. A l’interior s’han pogut individualitzar 16 unitats domèstiques, que s’ubiquen recolzant-se al front murat o en el límit topogràfic de l’altiplà. Totes elles compten amb dos àmbits, un primer que actuaria d’avantsala, i un a la part posterior que tindria uns usos més de sala i de caràcter habitacional i familiar. 
 
Aquesta construcció ceretano-ibèrica fou transformada, a mitjans dels S. II aC per una  gran remodelació al sector meridional del cinturó defensiu, quan la muralla preexistent es desmuntà en un tram de més de 20 m de llargada, i es construïren en ell dues torres i un baluard. Les noves estructures, que mostren un parament ben diferent, dotaren de major solidesa el conjunt, tot reforçant la monumental entrada. A més, bona part de les unitats domèstiques de l’interior també van ser remodelats, quedant englobats dins d’uns edificis polifuncionals d’entre 100 i 220m2. Totes aquestes noves estructures segueixen majoritàriament uns paràmetres mètrics de caràcter romà, ja que presenten unes proporcions relacionades amb la pertiga o decempeda. 
 
Al jaciment es va trovar l’espasa militar de l’època de les guerres púniques. Els investigadors treballen amb la hipòtesi que l’arma fos una prova que les tropes d’Anníbal van passar per aquesta part del Pirineu.
 
Un cop abandonat l’assentament, no és fins al S. X quan es torna a ocupar construint-s’hi un vilatge fortificat. Consta d’una muralla perimetral que l’envolta i defensa, i també d’una torre de planta quadrangular ubicada en l’angle sudoccidental, amb una clara funcionalitat de control territorial. A l’interior i fins a dia d’avui s’han pogut  identificar quinze finques domèstiques, les quals poden comptar entre una i quatre habitacions. La majoria d’estructures d’aquest moment són realitzades amb la tècnica de l’opus spicatum.
 
ÚLTIMES NOTICIES
 
Descobreixen una torre de la muralla romana al jaciment del Castellot de Bolvir.
 
La campanya d’excavacions a les restes iberes del Castellot de Bolvir han tret a la llum una torre de la muralla romana que ha sorprès els arqueòlegs, ja que en desconeixien la seva existència. La torre es troba en el pas d’entrada al jaciment i per aquest motiu no s’havia excavat encara en aquest lloc. El codirector de l’excavació, Jordi Morera, ha assenyalat que “teníem coneixement de què els romans en arribar a l’assentament al segle II havien fet moltes reformes, havien fet un front murallat i dues torres a la porta d’entrada”. 
Per això, apunta Morera, “el descobriment d’aquesta torre a una de les puntes de la muralla ha estat sorprenent”. Els arqueòlegs que dirigeixen l’excavació han explicat que l’actual campanya també servirà per seguir descobrint tota la corona de la muralla medieval.
Durant gairebé dos mesos estaran els arqueòlegs excavant, restaurant i consolidant les estructures descobertes enguany al jaciment iberoromà del Castellot de Bolvir. El director de l’excavació, Oriol Olesti, ha dit que “el jaciment té un vessant científic i didàctic i per això durant tres setmanes tenim estudiants treballant aquí”.
 
Durant tres setmanes de juliol una cinquantena d’estudiants, de Catalunya, Espanya i França, passaran pel jaciment per tal d’ajudar en les tasques als arqueòlegs.Morera ha explicat que enguany hi havia diferents objectius marcats, un era continuar documentant la muralla medieval per tal de fer tota la corona que envoltava l’assentament. I un altre seguir excavant la part interna per tal de tenir informació de les tres fases, ceretana, republicana i medieval. 
 
El codirector de l’excavació ha reconegut que “la troballa de la torre de la muralla ens ha canviat les coses, fins ara no sabíem que també havien fet una torre a cada punta d’aquesta muralla, no ens ho esperàvem gens”.Morera ha explicat que durant l’excavació es troben moltes peces petites i trossos de ceràmica. “Enguany hem trobat una petita destraleta, doble destral, que vinculem a l’època republicana romana, encara no sabem del cert perquè devia servir”, ha dit Morera.
 
En el marc de les campanyes d’excavació i restauració, la primera setmana d’agost es farà un taller de recreació de com es feia el ferro en època antiga, es farà el procés igual, es faran les carboneres, es farà un forn amb material i tècniques de l’època, i finalment es farà el forjat final i obtenció de ferro.Les restes del poblat iberoromà del Castellot van ser descobertes pels arqueòlegs Oriol Olesti i Oriol Mercadal l’any 1992.
 
Va ser, però, a partir de l’any 2006 quan s’hi va començar a treballar gràcies a la voluntat de l’ajuntament de Bolvir. L’excavació es duu a terme amb subvenció de la Generalitat, l’Ajuntament, i l’Autònoma que hi desenvolupa un campus d’arqueologia on es treballa amb els estudiants del grau d’arqueologia.
 

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp