El passat mes de juliol es va presentar  l’Atles dels comtats de Cerdanya i Berga (v788 – 990), dels historiadors Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, novè volum de la col•lecció «Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia», de l’editor Rafael Dalmau, qui divulga de manera molt visual, a través de mapes, la potència dels documents conservats anteriors a l’any mil.

Bolòs i Hurtado destaquen l’antigor del poblament a la Cerdanya i, molt especialment, el paper dins de la història de Catalunya altmedieval de les comunicacions que s’hi estructuraven, a l’entorn del curs del Segre i el coll de la Perxa. Abans de l’any 1000 el comtat de la Cerdanya es va expandir cap al Capir i el Donasà, comprenia el Baridà i les terres baixes de les serres meridionals en direcció a Ripoll i Berga, i la influència dels comtes ceretans va arribar fins ben a prop de Tàrrega.

 

A la Cerdanya tenia gran importància la vila de Llívia —amb un passat romà ben evident— i el pau de Talló, una de les zones més prosperes entorn als segles carolingis. En canvi, la presència dels monestirs era feble en relació a altres comtats: el més rellevant era el de Sant Llorenç, prop Bagà, aleshores límit meridional del comtat de Cerdanya. 

 

 L’Atles de Bolòs i Hurtado, ara presentat amb gran èxit de públic i d’interès, constitueix una eina de gran valor per comprendre la Cerdanya abans de l’any 1000.