Campassol és una pastisseria amb història a Canet. D’on arrenca el negoci?

La pastisseria l’engega el meu avi el 1953, una mica sense saber-ne. Venien de fer de masovers, en una època de molta gana i inicia el negoci perquè un germà seu, que sabia una mica de confiteria, li ensenya les bases de l’ofici, i així obre el negoci al carrer Castanyer.

 

O sigui, tu ets la tercera generació de Campassol pastissers. Per inèrcia familiar o per vocació?

Per vocació i per responsabilitat. Quan amb 14 anys havia de triar què estudiar no tenia ni idea de què volia fer, però la pastisseria m’agradava de sempre i vaig pensar que era una tonteria tenir un negoci amb una història de quasi 50 anys i un ofici que  m’agradava i deixar-ho perdre. Vaig estudiar al Gremi 5 anys (3 bàsics i dos d’especialització i decoració) i fins ara (amb 38 anys) mai m’he penedit… al contrari.

 

Què és el que més t’agrada del teu ofici?

M’encanta el binomi de, per una banda la part mecànica, molt monòtona, una feina d’anar fent que et permet pensar en altres coses i fer cabòries, però d’altra la part absolutament creativa que permet inventar, provar, crear, sorprendre…

 

Vitralls a part. Quin diries que és el teu producte estrella?

Els semifreds. Sense dubtes. Tenim un carta extensa, amb 6 ó 7 varietats, que canvia dos cops l’any (carta d’hivern i d’estiu) que no vol dir que canviïn tots, seria una bogeria. En canviem dos o tres per temporada, les tres estrelles, creacions meves i que no em deixen tocar, són el de taronja fresca amb escames de xocolata negra al 70%; el de pa de pessic de festucs amb gelée de maduixa i mousse de vainilla; i la mousse de xocolata negra al 70% amb nous de Macadàmia caramel·litzades.

 

 

I… els vitralls? D’on sorgeix la idea?

Primer aclarir, no són els vitralls de Campassol. Els vitralls són de tots els pastissers de Canet. La idea sorgeix el 2002 quan les responsables del Museu Modernista Domènech i Muntaner s’adonen que Canet és l’únic poble que no tenia una pasta típica. La coordinació dels pastissers de Canet (amb el meu pare entre ells) van començar a pensar i a provar fins que va sorgir la idea dels vitralls, íntimament lligats al Canet modernista.

 

Per la gent que no els coneix. Què són exactament els vitralls?

Una imitació dels vitralls modernistes. Una base de pasta bretona, amb la particularitat que està aromatitzada amb taronja, foradada amb diferents formes i els forats s’omplen amb gelatina neutra, amb gran poder gelificant (perquè no estovi la massa) i se li dóna color. L’opció de simplement acolorir, sense sabors, és per evitar utilitzar additius ja que per nosaltres seria un problema. Sempre treballem amb productes naturals i amb tot el que és possible, de proximitat.