El tramvia de sang servia per transportar el carbó de les mines de Fígols a Berga, des d’on es distribuïa per la vall del Llobregat gràcies al tren de vapor. Aquest carbó es transportava amb vagonetes però el ferrocarril també comptava amb un vagó de dimensions reduïdes per a passatgers.

 

 

Amb una longitud de 14,5 km i un ample de via de 840 mm, aquest primitiu ferrocarril era de tracció animal i es va construir a imatge dels tramvies miners anglesos del segle XVIII. Els combois circulaven sobre carrils de fusta dotats d’un passamà de ferro i comptava amb una plataforma de 2 metres d’amplada.

 

L’obra de fàbrica comprenia murs de paret seca i només els caps de pont estaven lligats amb ciment. Els ponts eren de volta de pedra o palanques de fusta. En tot el recorregut hi havia una vintena de ponts i un únic túnel (avui desaparegut), el túnel del Gall, anomenat també dels Deu metres, doncs aquesta era la seva longitud.

 

 

En no disposar de túnels o trinxeres importants, ni de grans viaductes, el traçat era marcadament sinuós. La línia del tramvia de sang segueix el camí que marquen les corbes de nivell, de manera que tots els ponts són curvilinis a fi i efecte de mantenir la cota. El pendent era molt baix, del 5 per mil, excepcionalment planer en una zona de muntanya.