Com va néixer i com descriuries la companyia Res és Impossible?

La companyia neix fa 3 anys, quan un grup d’apassionats del teatre musical del Maresme decideixen unir-se per fer classes amb l’objectiu d’actuar davant del públic.

Jo els vaig conèixer a partir d’unes substitucions puntuals que vaig fer al professor que tenien en aquella època i ara ja fa més d’un any que els dirigeixo. Em va cridar molt l’atenció trobar un grup de gent tan motivat, implicat i cohesionat, però sobretot, apassionat. Venien amb moltes ganes i esperaven el divendres il·lusionats per la classe de comèdia musical. L’experiència i l’energia que es respirava en aquest grup era tan bona que aviat tots vam començar a treure hores familiars i personals per poder assajar i fer créixer el projecte. Jo sóc un apassionat d’allò que faig i, evidentment, si veig que ells s’apassionen, jo també ho faig.

 

Ets l’autor d’“Una Teràpia Impossible”. Què t’ha dut a escriure una obra i quin ha estat el procés?

Escriure una obra era un idea que em rondava pel cap des de feia temps. Jo no acostumo a escriure gaire, perquè sóc més aviat improvisador i no dramaturg, visc del “directe”, però em venia de gust embolicar-me i escriure una comèdia entretinguda per a gent amb ganes de riure i divertir-se.

La vaig escriure de zero, escena a escena, no tenia res, només una primera idea original d’una teràpia grupal. A partir d’aquí tot va ser un “work in progress”, vull dir que anava escrivint escenes a mesura que anàvem treballant, experimentant  i fixant coses amb els actors. De fet, van ser ells qui, lliurant-se al “joc” de crear personatges, van completar, sens dubte,  la creació de l’obra. Els vaig anar observant i agafant idees de cada un d’ells,  plantejant-los reptes com ara que imaginessin com eren els seus personatges, com vestien, com parlaven, de què treballaven…, i així vam aconseguir, entre tots, crear una dramatúrgia que no existia.

 

I quina experiència en treus?

L’experiència ha estat molt gratificant. Això era un petit invent sense “test” i la sorpresa ha estat veure la bona resposta del públic, veure com la gent riu o es diverteix allà on jo creia que podrien fer-ho. Quan escrius tu sol i no pots contrastar res, no saps ben bé què passarà. Però després és màgic veure sortir els actors amb força i com el públic “entra” en el joc i la comèdia comença a volar.

 

 

On podem adreçar a la gent que vulgui veure “Una Teràpia Impossible”?

Qui ens vulgui seguir pot entrar al facebook de Res és Impossible i rebre informació dels propers bolos. Ara mateix tenim previst actuar a Pineda el proper dissabte 19 de novembre i a La Fàbrica de Cabrils dissabte 21 de gener. Ah! També tenim perfil d’ Instagram.

Aviat estarem ubicats a Argentona com a seu de la nostra companyia, on hi representarem aquesta i altres obres al llarg de l’any. Animo la gent a venir i a veure el que és una obra de teatre musical dalt d’un escenari i a que al·lucinin amb l’energia que hi destinen aquests, actualment, 14 actors.

 

 

En què estàs treballant paral·lelament a Res és Impossible?

Treballo d’actor des de fa 17 anys. En aquest món has de ser molt versàtil per sobreviure. Sóc membre fundador de la cia IMPROMPTU TEATRE 1999-2010, la primera companyia d’improvisació de Catalunya, i des del 2003 sóc co-fundador, productor i actor de MALRAYO IMPRO i això em permet produir i generar el meu propi projecte. El proper 3 de desembre representarem “Deadline” amb Malrayo Impro al teatre La Massa de Vilassar de Dalt.

També treballo en solitari, quan puc, tocant la guitarra i fusionant la meva faceta de cantant amb la de l’humor. Sóc un amant de la comèdia, m’agrada riure de mi mateix i riure de les coses en general…  I actualment estic molt i molt content amb els “impossibles”, ens hem animat i vull gaudir amb ells de l’experiència de fer teatre amb un grup tan autèntic.