Fent Camí amb el Russi… en companyia de la Josefina Vizuete Catalá, Sergent de la Policia Local de Berga.
Caminar no només es fa per la muntanya, tots fem camí per la vida, i com que la Policia de Berga celebrava 100 anys, vaig demanar de poder-me entrevistar amb la sergent Vizuete, i poder assabentar-me d’aquesta manera d’algunes coses més sobre aquest cos.
Antecedents
Pel que he llegit, l’any 1843 es va crear la Guàrdia Municipal de Barcelona. Depenia directament de l’alcalde i una de les seves missions, segons el seu reglament, era la defensa de la tranquil•litat del veïnat, “Si mientras vigilaren las calles o plazas se perturbase el orden o se suscitasen pendencias o escándalos, protegerán a los vecinos pacíficos”. En aquesta època la Guàrdia Municipal tenia caràcter militar, el que a la llarga va suposar un problema. Amb el creixement de la ciutat es va produir un augment de circulació de vehicles. Detectat el problema, es crea l’any 1907 el cos de la Guàrdia Urbana, amb dependència directa de l’Ajuntament, perdent el seu caràcter militar. L’any 1941 el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Reglament de la Guàrdia Urbana, que en el seu article primer establia que “el Cuerpo de Agentes de la autoridad Municipal de Barcelona se denominará GUARDIA URBANA”. Denominació que avui encara conserva. Entre 1950 i 1975 aquest cos va haver de desenvolupar la seva estructura com a conseqüència de l’augment dels cotxes que circulaven per la ciutat, ja a l’abast de molta gent.
La Guàrdia Urbana de Berga
“Un dels meus records d’infantesa és la figura de l’“urbano” (com li deia la gent en aquella època), un home vestit de gris amb una porra i un “pito” (xiulet), dirigint la circulació a la plaça Viladomat de Berga, on ara hi ha els semàfors”.
Policia Local o Guàrdia Urbana?
A partir de la llei de 1991 passem a denominar-nos Policia Local, per una major comprensió de la ciutadania. La paraula policia és entesa fins i tot per les persones que ens visiten de l’estranger, mentre que Guàrdia Urbana podia crear confusió.
Actualment quina plantilla hi ha?
Actualment, 1 sergent, 2 caporals i 18 agents.
Quin horari fa un policia local?
Aquí hi ha gent les 24 hores del dia. Entre setmana es fan 3 torns, el primer, de sis del matí a dues de la tarda; el segon, de dues de la tarda a deu de la nit; i el tercer, de deu de la nit a sis del matí, i els caps de setmana es fan torns de 12 hores, després tenen una setmana de festa i tornen al servei en un torn diferent, per tal que sigui rotatiu.
La incorporació de les dones al cos de la Policia Local
L’1 d’octubre de 1979 va graduar-se la primera promoció que incloïa dones a la Guàrdia Urbana de Barcelona, i a partir de 1987 amb l’aproximació de la institució policial a la realitat de la societat actual les dones van poder accedir als càrrecs d’oficials.
Quin any va entrar la primera dona a Berga?
Les primeres dones que van entrar a Berga ho van fer el febrer de 1983 i avui encara estan en actiu.
Qui van ser?
L’agent Anna Maria Carrillo i jo.
Recorda alguna anècdota d’aquella època?
La gent, com que no hi estava acostumada, ens mirava amb ulls d’incredulitat, i més d’una vegada havíem hagut de sentir comentaris masclistes, però amb el temps ja ens van veure com un policia més. També recordo que al principi havíem d’anar amb faldilles, cosa que no era gens operativa i que les dependències de la policia no estaven preparades, en aquella època havíem de compartir lavabo i vestuari amb els homes, i abans d’entrar a aquestes dependències ens vam haver d’acostumar a trucar a la porta, demanar si havia algú.
Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, 11 de setembre, la Sailfish. Han estat unes setmanes molt atapeïdes, deu haver estat un autèntic repte, i més amb la manca d’efectius que disposa Berga?
Aquests dies no hem descansat, ja que no només és fer el servei, tots els esdeveniments s’han de preparar abans, i en aquest cas dos mesos abans ja hi estàvem treballant, però al final estem contens de com s’ha desenvolupat tot i esperem que els ciutadans també.
Per últim li volia demanar si podria veure les celes, no és que vulgui venir a passar la nit, és pura curiositat
Ja no en tenim.
Ah! Com és això?
Fa uns anys van ser clausurades ja que no reunien les condicions necessàries, però els Mossos d’Esquadra sí que en tenen, així que no representa cap problema.
Bé, ha estat un plaer i per molts anys.
Itinerari i crònica
Aquesta ruta la vam fer la tardor del 2010. Des de Bagà seguim amb cotxe la carretera que va a coll de Pal. Poc abans de passar per sota del viaducte de Gréixer, en el revolt en que el torrent de la Fontbona creua aquesta per sota, surt a mà esquerra una pista de terra tancada a la circulació. Aparquem el cotxe aquí (hi ha lloc per aparcar). La ruta que seguirem és la del GR-107.
00h 00’.- Pont de Sant Nazari.- El dia està tapat i la broma baixa en alguns llocs. Abans de sortir del cotxe comento que comencen a caure gotes. “Què fem?”, pregunta el Josep, la Lourdes respon immediatament, “Què voleu que fem, anar-hi!”. I el Rafael amb uns ulls ben oberts exclama, “De debò?”. La Lourdes replica, “No hem vingut a caminar? I a esmorzar a la muntanya? Doncs, som-hi!”. No m’ho podia creure, però ja havia sortit del cotxe, si que anàvem preparats amb capelines (a la muntanya sempre s’ha d’anar preparat), més d’una vegada he hagut de caminar hores sota la pluja, sota la neu o sota una forta pedregada, però ha estat quan m’ha atrapat a la muntanya, però sortir ja amb pluja només per anar a esmorzar i passar el matí “???”. Però al final pensem “Què cordills!”, i sortim tots del cotxe.
00h 15’.- Cruïlla del revolt.- Seguim recte en direcció al coll d’Escriu i al refugi Sant Jordi, deixant a mà dreta la pista que girant 180º i que ens portaria a les quatre cases i l’església romànica que conformen el petit nucli de Gréixer.
00h 17’.- Cruïlla.- Segueixo recte, deixant a mà dreta una pista que gira 180º.
00h 21’.- Torrent de la Canal de la Serp.- Seguim recte, deixant a mà dreta una pista que gira 180º.
00h 30’.- Cruïlla.- En un revolt que gira molt fort a l’esquerra agafem un corriol que puja a mà dreta.
00h 35’.- L’Estanyet de Gréixer.- Aquí ens posem a esmorzar asseguts a la presa de l’Estanyet, veient com les gotes cauen cada cop més fort. Lluny d’immutar-nos seguim allà asseguts fins acabar l’entrepà.
1h 00’.- Emprenem el camí de retorn. Ara sí, un cop hem fet el que ens havíem proposat aquest diumenge al matí, retornem cap el cotxe, però tranquil•lament, fent petar la xerrada, com aquell que passeja. De cop es posa a ploure de valent, ara si que ens aixopluguem una estona sota uns arbres. Aprofitem per contemplar el bosc que tenim davant. Un magnífic espectacle de colors, només visible a les tardors en boscos formats per arbres de fulla caduca. Com que no afluixa decidim seguir el nostre camí.
1h 30’.- Pont de Sant Nazari.- On hem deixat el cotxe.
Fitxa tècnica
Punt de sortida i arribada: Pont de Nazari.
Temps aproximat: Anar i tornar, sense parades, 55 minuts.
Dificultat: Fàcil. Cal seguir sempre les marques vermelles i blanques del GR-107, menys en el tros que agafem el corriol que mena a l’Estanyet.
Nota: El temps marcat a la ruta és l’invertit per nosaltres.
