En ple segle XVI la pesta bubònica feia estralls a Catalunya. L’afectació d’aquesta malaltia, transmesa per les rates però que l’Església atribuïa als pecats, era tan gran que els metges van fugir perquè no hi podien fer res. Així que molts pobles, entre ells Monistrol de Montserrat, no van tenir més remei que encomanar-se a sant Sebastià, a qui veneren ferventment des d’aleshores i hi dediquen la festa major d’hivern. Aquesta és la història que explica la Festa dels Romeus, que des de fa cinc anys trasllada aquest poble de la falda de la muntanya de Montserrat fins al segle XVI. 

 

Els Romeus, que enguany se celebra el 28 i el 29 de gener, és una festa molt més festiva i amb menor càrrega religiosa creada per explicar el miracle de sant Sebastià i com era el poble fa 500 anys. Això sí, cada 20 de gener, el poble renova el vot i fa una festa amb música antiga, cant monacal, un mercat tradicional, demostracions d’oficis, teatralitzacions… i el ball del Bo-bo.

 

El dia de Sant Esteve es trien per sorteig tres socis de l’entitat que organitza la festa major d’hivern, que seran els administradors de la festa de l’any següent i els encarregats de renovar el vot del poble amb les seves parelles (les pabordesses). Tots sis, amb vestits ricament elaborats, i el credencer, figura heretada de l’antic ofici municipal de secretari, ballaran el ball del Bo-bo. Rep aquest nom perquè a mitja dansa el credencer anuncia els nous administradors i el poble decideix si els aprova. “És bo?”, pregunta per cada candidat, i la gent crida: “Bo”. Un cop aprovats, la dansa continua fins al final de la cerimònia.

 

Però epidèmies com la pesta o el còlera no només van assolar aquest municipi sinó que al llarg de la història han fet estralls en molts pobles de tot Catalunya. Com Súria, on es celebra des de 1885, quan la vila es va encomanar a aquest sant, ara copatró del municipi, davant d’un greu brot de còlera. 

 

Des d’aleshores es renova el vot amb una missa solemne a l’església parroquial de Sant Cristòfol, i una cercavila on participen trabucaires, geganters, grallers capgrossos, bastoners… La cerimònia religiosa acaba amb el cant dels Goigs de Sant Sebastià, que també s’entonen al petit municipi d’Odèn (Solsonès) i al veí Lladurs, on la celebració té lloc a la Parròquia de Timoneda.