Malgrat a Catalunya molts defensen que la veritable festa de l’amor és Sant Jordi i Sant Valentí, només una celebració comercial, en realitat hi ha antecedents històrics provinents de l’antiga Roma. La celebració de l’amor el dia de Sant Valentí, deixant de banda la seva explotació comercial, té una justificació històrica. La llegenda explica que Valentí fou un metge romà que es va fer sacerdot i que casava els soldats, però en aquells moments el matrimoni, considerat incompatible amb l’ofici de les armes, estava prohibit. Aquest fet va provocar que l’emperador Claudi II ordenés l’execució del sacerdot. D’altres ho relacionen amb una narració que explica que Sant Valentí és el patró dels enamorats perquè la seva onomàstica coincideix amb el moment de l’any en què els ocells comencen a aparellar-se. 

 

Sigui aparellament d’ocells o casament de soldats, Sant Valentí acaba sempre sent una diada un tant especial, un bon dia tant pels adolescents que s’inicien en el joc de l’amor, com per recordar, amb un detall, a aquells que s’estimen des de fa temps que els sentiments perduren. Els enamorats es faran algun present: sovintegen els rams de flors, els bons àpats amb espelmes i, per què no, alguna que altra joia. I és que mai està de més que dediquem, en exclusiva, una mica de temps i d’atenció a aquest company o companya que amoroseix, mai millor dit, la nostra vida.