Com sorgeix la idea de posar en marxa l’Atelier d’Stépahne, això que tu defineixes com restaurant privat?

Sorgeix quan penso com puc fer realitat el que és el motor de la meva vida. A mi el que m’agrada és crear, crear és el meu punt de partida, i treballant en una cuina d’un restaurant, per prestigi que tingui, sempre estàs limitat i l’única manera de trencar amb aquests límits és crear un espai propi on puguis aplicar tot allò que vols. Entenc que l’empresari de la restauració el que vol és fer diners i per tant un restaurant ha de ser molt rendible per poder mantenir tot el que comporta, però jo no sóc un empresari, sóc cuiner i el que vull és crear, viure de la meva passió i tenir un equilibri entre llibertat, treball i economia.

 

 

O sigui vols crear i pel que entenc… transmetre les teves creacions?

Exacte. En un restaurant com el meu em puc permetre el luxe d’atendre només un màxim de 8 persones i oferir 2 menús degustació (el ‘Petit teatre gastronòmic’ confegit per 10 plats, i el ‘Gran teatre gastronòmic’ de 14 plats). Aquests menús estan maridats a la perfecció i, a més, el dia del dinar o sopar el client veu com enllesteixo els plats davant seu i procuro, en cada moment, explicar que faig, no la recepta sinó el perquè de la idea d’aquell plat, és una cuina molt creativa, natural, divertida i el client ha d’entendre el perquè de cada plat, la història que hi ha al darrera de la meva creació. El servei està atés pel director de sala Àlex.

 

 

Tot plegat està envoltat d’un aire pedagògic què és una mica el que es reflecteix en el teu primer llibre ‘MOLECULAR’ART’?

Sí, segurament. En el llibre presento 80 receptes, receptes creatives, d’una cuina molt natural en la que el producte és el gran protagonista. El llibre vol ensenyar com utilitzar les tècniques de la cuina d’avantguarda, la cuina molecular que s’està fent a les cuines més sofisticades del món però d’una forma bàsica, sense necessitat d’un material summament complicat. Amb unes fotos espectaculars de Becky Lawton i pròleg de Jordi Roca, el llibre està dedicat a una persona que li agrada la cuina i vol començar a provar, a l’aficionat que ja cuina i al professional que vol provar coses noves.

 

Realment la creació de la que parles tota l’estona no és només a la teva cuina sinó en el concepte que l’envolta.

Sí. El concepte era muntar un restaurant privat on la gent visqui, en directe, coses que normalment no veu, on pugui gaudir-les i, a la vegada, que jo tingués la possibilitat de tenir un contacte directe amb ells i això ho he aconseguit de ple. El més gratificant d’aquesta feina i d’aquest model és quan surt un client i em diu ‘fantàstic Stéphane… un 10… hem gaudit  molt… hem menjat de meravella… ens ha encantat el tracte… has aconseguit el que mai havia aconseguit la meva mare que ho provi tot….. i no marxen’. No marxen perquè es troben a gust, de fet, tot aquell que ve a sopar a l’Atelier surt com un amic i això és molt bonic.