Potser el més conegut sigui la neu, tan esperada per la seva importància ecològica i econòmica. Hi ha molts tipus de neu i la cosa depèn de la mida del floc de neu degut, sobretot, a les condicions en què s’ha format, especialment, la temperatura.

 

La base dels flocs de neus són els cristalls de neu, en forma de gel, que tenen simetria hexagonal i presenten formes molt variades, tant, que es diu que en una nevada no hi ha un floc de neu idèntic a un altre. Això, òbviament, és indemostrable, però ben bé podria ser cert, donada l’extraordinària variabilitat de combinacions en què es pot donar un cristall de gel.

 

Altrament, la neu pot caure en forma de rufaca, empesa pel torb o directament en tempesta, tot i que el més habitual sol ser una plàcida nevada, sense forts components ventosos, i pròpia de les llevantades que afecten la Cerdanya. Podem trobar la neu en diferents formats: flocs, aiguaneu, neu granulada, etcètera.

 

Altres fenòmens típics de l’hivern són les boires. Tot i que són més típiques de les planes centrals del país, aquí també poden treure el cap. La més espectacular de totes és la neu gebradora, que es dóna a temperatures inferiors a zero graus centígrads i que, en xocar amb superfícies sòlides, com pot ser l’escorça dels arbres, se solidifica deixant una capa de glaç. Això sol ser benvingut pels agricultors de fruiters, perquè aquesta capa de gel protegeix de les temudes glaçades negres (sense gel) que poden fins i tot matar la planta.

 

Fenòmens semblants són el gebre, que també prové de la sublimació (pas de l’estat gasós al sòlid directament) quan xoquen amb superfícies sòlides, com les teules dels terrats o les herbes.

 

 

Cal distingir el gebre de la gelada. El gebre és el pas de la humitat atmosfèrica a gel mentre que la gelada és la congelació de l’aigua que hi ha en superfície. Hi ha un tipus especial de gebrada que en castellà es diu “cencellada” que consisteix en la formació de cristalls i plomes de gel sobre el terra degut a la congelació de boira humida en estat de subfusió.

 

Pel que fa als fenòmens que podem trobar al cel, tenim els núvols lenticulars, lligats a corrents d’aire ascendent a les muntanyes i que tenen aquella forma característica de platet volador. Poden aparèixer durant tot l’any, però són molt característics dels hiverns cerdans i són particularment memorables durant els capvespres.

 

 

Sobre els fenòmens òptics, els més comuns són els parhelis, que són com petits sols a costat i costat del sol, visibles als núvols i que solen anar acompanyats d’algun tipus d’irisació. Els núvols irisats, de cristalls de gel, també són força comuns durant la temporada hivernal.

 

I a l’igual que hi ha parhelis, hi ha també paraselenis, que és el mateix fenomen, però de nit, al voltant de la lluna.