En aquesta sortida veurem:

Cova de l’Aram: té uns 30 m de profunditat i amb un lot s’hi pot entrar sense cap perill; veurem afloraments d’atzurita (blau intens) i malaquita (verd – jade)  – minerals del coure – i  també calcopirita (verd oliva), quars (cristalls transparents), limonita (marró clar) i goethita (de lilós a turquesa intens). Als més petits de la família els encanta anar al davant i “descobrir” el camí i les vetes dels diferents minerals i colors que donen una gran riquesa a l’espai. Aquesta mina va ser explotada comercialment a principi del s. XX.

Salt d’Aigua: curiós tenir aquí, al nostre Maresme, un salt d’aigua d’uns 25 metres d’alçada. És el mes alt de la comarca i molt bonic per a passar-hi una estona contemplant la lliure caiguda de l’aigua i també per refrescar-se a l’estiu.

Molí de Can Marquès: de tornada ens podem parar a la cruïlla, abans de passar per sota el pont de l’autopista, i visitar el Molí de Can Marquès, molt ben conservat. Es tracta d’un antic molí fariner, la funció principal del qual era aprofitar l’aigua que baixava per la riera per moldre el gra que es conreava a la vall. 

Forn de Calç: molt a prop del Molí hi trobem un forn de calç restaurat. Els forns de calç tenen una forma troncocònica, amb una base d’entre 3 i 5 m d’alçada. La calç s’utilitzava com a morter per emblanquinar parets i combatre plagues en l’agricultura. Aquests forns s’utilitzaven per anar coent i desfent la pedra calcària.

Font del Ferro: a mesura que anem baixant, prenem el camí que puja cap a l’esquerra i, a uns 50 m, tenim la Font del Ferro, molt ben conservada i on es pot veure un tros de l’aqüeducte de Can Cua.

En aquest lloc, protegit del sol per un bon arbrat, tenim una magnífica zona de pícnic amb barbacoa inclosa.

 

Anem fins a Calella i, sortint de l’autopista, a l’agafar la carretera Nacional II, posem el comptaquilòmetres del cotxe a zero. Sortim des de la benzinera del costat de Can Jalpí, en direcció a Pineda. A 600 m, deixem la carretera, trencant a mà dreta, per agafar el passeig d’Hortsavinyà, que és la via d’entrada al Parc Natural del Montnegre. Seguim per aquesta pista, asfaltada els dos primers km, passant per sota el pont de l’autopista i sempre vora de la riera. Passem de llarg tots els trencants, fins que  trobem Can Pallofa (antic restaurant i zona de pícnic) i girem a l’esquerra. Quan el cotxe marqui el km 5,250, girem a mà esquerra, seguint la direcció de la riera. Hem arribat al Pla de Cal Capità, on aparcarem el cotxe.

 

Comencem la ruta travessant el pla de sorra i vorejant el rierol. No hem de travessar el rierol pel pontet, abans surt un camí empinat, a mà dreta, que és el que hem de pujar. Seguint aquest camí, arribem a un punt on hem de travessar el riu. Continuem el camí i, a la primera cruïlla, agafem el camí de la dreta. Tornem a travessar el riu, ara a l’alçada d’un antic molí, que són les restes del Molí de Can Mas.

 

Arribats a una cruïlla, on a un rètol posa Salt d’Aigua, prenem el camí de l’esquerra i, passats uns 200 m, en front nostre surt un marge, ple de gatoses, en mig hi veiem un forat considerable. Hem arribat a la Cova de l’Aram.

 

Ara cal prendre el lot i, a l’entrar, vigilar el terra a mà dreta. La resta de la cova no té cap perill i és interessant observar la quantitat de minerals que aquí es reuneixen i els colors que desprenen.

 

Un cop observat l’indret, tornem enrere fins a la cruïlla on posa Salt d’Aigua i, pocs metres més amunt, en un pla de vegetació entre els dos camins, hi ha un petit corriol molt desdibuixant, que és el que prenem.

 

El camí s’enfila i, al cap d’uns 500 m, a baix queda el Salt d’Aigua. Podeu baixar i remullar-vos si és l’estiu o sols contemplar-lo.

 

El camí de tornada el fem pel mateix camí que hem vingut, fins arribar al pla de Cal Capità, i podem aprofitar, ja de tornada, per fer una parada al Forn de Calç, al Molí de Can Marquès i al Font del Ferro, ja que els tres elements queden molt a prop l’un del altre.

Fitxa tècnica: