La Fundació Palau s’inaugurava el maig de l’any 2003 amb la vocació de conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre. Aquest poeta, dramaturg, assagista, narrador, traductor, crític, i un dels principals experts mundials en Picasso, és un dels més grans escriptors catalans de la segona meitat del segle XX, però, malgrat la seva importància en diversos àmbits, continua sent un gran desconegut per una gran majoria de la població. 

 

Endinsar-se en les sales de la Fundació Palau permet descobrir, tot passejant quasi de la mà de Palau i Fabre, el seu univers i conèixer una mica més l’home.

 

La Fundació ens obre les portes perquè puguem descobrir per nosaltres mateixos l’univers del personatge; malauradament, el dia de la nostra visita, l’exposició permanent dedicada a la Barcelona del 1900 al 1936 no es troba a la Fundació. És l’exposició que millor introdueix en la vida de Palau. ja que és un recorregut per l’entorn cultural i social en què es va formar el jove Plau i Fabre. Si la volem gaudir, hi haurem de tornar un altre dia (el fet de celebrar l’any Palau provoca una sèrie de moviments d’exposicions que no eren previsibles per nosaltres), idea que no ens desagrada gens.

 

Un cop dintre l’ascensor, les portes s’obren al segon pis de la Fundació i aquí sí, aquí entrem en l’univers Picasso. En la sala Estimat Picasso descobrim, de primera mà, perquè Palau és considerat un dels especialistes internacionals més reconeguts sobre la vida i l’obra de Pablo Picasso. Aquesta sala es podria considerar, quasi, un annex del Museu Picasso del carrer Montcada de Barcelona: aquí trobem tot el llegat Palau (d’ell i del seu pare), on destaquen una setantena d’obres del pintor malagueny; però no només això, les cartes intercanviades pels dos creadors, així com fragments d’estudis del mateix Palau, manuscrits, permeten conèixer no només l’erudició de Palau sobre l’obra de Picasso, sinó també els lligams emocionals i de complicitat entre els dos. L’amplitud de les sales i una il•luminació tènue permet passejar en silenci entre les obres exposades i poc a poc anar entrant en l’univers picassià de la mà i els ulls de Palau i Fabre.

 

De baixada d’aquesta sala, de nou ens trobem a l’ascensor i… desemboquem en una sala on l’avantguarda s’imposa. Obres de Miró, Juli González, Gargallo, Casamada, Tàpies, Ponç, Barceló o Perejaume ens mostren que l’univers Palau no es cenyia únicament al món de Picasso. El seu coneixement del món de l’art fa fàcil passejar entre aquestes obres i descobrir petits detalls que en un altre context potser serien difícils d’entreveure.

 

A més d’aquest llegat personal de Palau i Fabre, la Fundació acull també un important fons documental i bibliogràfic sobre Picasso i l’art i la literatura catalanes del segle XX, destinat tant a públic nacional com internacional, i organitza exposicions temporals, conferències i altres manifestacions culturals al voltant de qualsevol de les diferents variants de la creació artística, sigui en el terreny plàstic, teatral o poètic.

 

 

L’alquimista Palau

Poesia i +, un festival per escoltar