Dues històries en tres textures narratives confegeixen El silenci de les cases, primera novel·la publicada per la vilassarenca Maria Planas, sota el pseudònim de Maria Sanplà. Aquesta novel·la veu la llum després que la seva autora hagi guanyat alguns premis que li han donat la seguretat necessària per decidir-se a publicar.

 

En la novel·la, cinc personatges es creuen en moments diferents de la història. La Marta, una escriptora que fuig de la realitat que l’envolta i d’un matrimoni enrunat, coneix a la Milena i en Jacob en el mas on decideix instal·lar-se. A través d’aquests personatges i d’un assaig d’encàrrec, la personalitat de la Marta va canviant. Al mas, a més, té l’oportunitat de llegir una novel·la que va escriure la Milena sobre el seu pare i la seva àvia, uns personatges que van viure un temps ple de pors i humiliacions.

 

Els tres relats parteixen d’estils molt diferents: el lirisme i el simbolisme de la novel·la de la Milena; el llenguatge clar i directe de l’assaig de la Marta, i una prosa contemporània que explica el moment actual.