En el veïnat de Mata trobem dues capelles: Sant Martí i Sant Miquel. Avui ens ocuparem de l’Ermita de Sant Martí de Mata que, a l’Edat Mitjana, servia de parròquia dels masos que envoltaven aquest veïnat. Aquesta finalitat ja la trobem esmentada molt antigament en un document de l’any 963, i va perdurar fins al segle XV, quan les funcions religioses es varen passar a fer a Sant Miquel de Mata.

 

Es tracta d’una capella romànica de planta rectangular i de construcció molt econòmica, probablement sufragada o duta a terme pels mateixos veïns, fet que ho demostra el fet de no tenir absis i tenir l’espadanya situada al final de la part esquerra (sud-oest). És molt senzilla i d’una sola campana sense cobrir.

 

A prop de l’ermita, i a uns 100 m de Can Flequer, trobem el Repòs de Sant Bernat, una capelleta construïda l’any 1966 per la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró. Cal esmentar que Sant Bernat és el patró d’excursionistes i esquiadors.

Iniciem la nostra marxa al final de la Riera de Sant Simó, on canvia el nom per Riera de Valldeix; això es troba al Camí de Santa Cecília, sense sortida i sota l’autopista.

 

Travessem per sota l’autopista i seguim per un camí de canyes; al final enfilem a la dreta pel carrer de Vallveric, que ens mena a les naus industrials. En arribar a dalt de la pujada, prenem el Camí dels Contrabandistes, que surt enfront nostre i, girant cap a la dreta, agafem el segon trencall a la dreta.

 

En arribar al final del corriol, agafem la pujada que surt al davant nostre i anem pujant, sense deixar aquest camí fins al final. Continuem pel camí que creua pujant cap a l’esquerra i travessem una pineda. Quasi al final trobem una bifurcació i tirem cap a la dreta (fixem-nos en aquesta bifurcació, ja que l’haurem d’agafar a la tornada).

 

Al cap de poc ja trobem el Repòs de Sant Bernat i, 100 m més amunt, ja veiem l’ermita a sobre nostre a mà esquerra. Agafem les escaletes de fusta que surten a mà esquerra i ja hem arribat.

 

 

Aquí podem gaudir d’unes magnífiques vistes sobre el mar i la costa fins a Barcelona.

 

 

De tornada, retornem pel mateix camí de l’anada i, en arribar a la primera bifurcació que hem esmentat a la pujada, girem a la dreta i anem baixant enmig d’un bosc frondós. En arribar a un rial ample, girem a l’esquerra i, al cap d’uns 40 m, agafem un corriol que baixa fortament a l’esquerra.

 

A partir d’aquí, hem d’anar baixant recte sense desviar-nos a cap cruïlla que travessem i sempre baixant. Passarem pel Sot de la Salamandra i Can Marqués i finalment arribarem al punt de partida on hem deixat el cotxe.