La Vall de Campcardós està presidida pel Peiraforca i el Roc Colom. Ubicada al vessant nord del Puigpedrós, la trobem tancada, a l’oest, per la Portella Blanca, i protegida dels vents del nord pel cordal dels pics de Fontfreda, Fontnegra i Envalira. Els boscos que anirem trobant a la nostra dreta i la inconfusible silueta del Peiraforca configuren un paisatge que ens evoca altres valls pirinenques més centrals de l’Alt Pirineu –del Pallars i de l’Aran–, mantenint una certa singularitat respecte a la fisonomia del Pirineu més oriental i mediterrani del seu entorn –Alta Cerdanya–. Aquest sector de la vall té una clara morfologia glacial, amb muntanyes escarpades a la part de la baga, com el Peiraforca, on trobem uns magnífics boscos de bedolls, freixes, pins i moixeres, espectaculars a la tardor. 

 

Per començar el nostre itinerari hem d’arribar a la localitat de Porta, on creuarem, amb el nostre vehicle, la via del tren, per sota d’un pont molt petit i estret que ens conduirà, cap a l’oest, a un petit aparcament situat al costat del riu Querol. Agafarem una pista asfaltada que remunta la vall i arriba fins a una instal•lació d’un repetidor de telecomunicacions, i agafarem una pista sense asfaltar. Tot l’itinerari està senyalitzat amb marques blanques i vermelles de GR. El primer tram del nostre recorregut és el més costerut i està envoltat de parets de pedra seca, i anem trobant avellaners a banda i banda del camí. Trobarem una tanca per al bestiar, i partir d’aquest punt el camí ja no és tan costerut, i la vall es va obrint, progressivament, al davant nostre, gaudint de les primeres vistes del Roc Colom i del Peiraforca –inconfusible–. Remuntem per la vall, amb el riu Campcardós a la nostra esquerra.

 

 

Anirem trobant alguna cabana de pastor, amb les parets de pedra i el llosat del sostre recobert d’herba. El camí planeja abans d’arribar a una pujada empedrada, en un camí antigament freqüentat per traginers, pastors i contrabandistes, al final de la qual albirem el refugi. El veurem situat a l’esquerra de la vall, on arribarem en poca estona, situant-nos a 1.950 m d’altitud. A partir d’aquest punt, la pista es transforma en un sender i el camí s’enfila per un sector de prats on a l’estiu, habitualment, trobem ramats de vaques pasturant. Arribem a un tram recobert de matollar de bàlec per dirigir-nos cap al fons de la vall, acostant-nos cap al riu, el qual travessarem per unes pedres, remuntant uns turonets coberts per un tapís de neret, trobant-nos amb l’estany Petit i, passats uns turonets, l’estany Gros –2.076 m–. Val a dir que no hem d’esperar trobar uns grans estanys i que aquests estan reculant a causa del procés de rebliment i a la seva reduïda dimensió. A partir d’aquest punt, si estem forts i valents i hem sortit ben d’hora, podríem continuar fins a la Portella Blanca –2.577 m–.

 

FITXA TÈCNICA