Aquesta Festa va néixer fa més d’un segle al caliu de la colònia d’estiuejants de Barcelona per celebrar la fi de la temporada turística. Pensem que aquella gent venia a la Cerdanya per passar un o dos mesos, no com ara que l’estança mitjana no depassa els quinze dies, i amb sort.

 

La Festa de l’Estany era una cosa molt elitista. Tot i que es feia a la Vila, era una mica com el lema del despotisme il·lustrat: “Tot per al poble, però sense el poble”. S’ho muntaven tot ells i era bàsicament per a ells. Es podien trobar motius wagnerians a l’estany, il·luminació del seu perímetre “a la veneciana”, carros guarnits amb flors…

 

No va ser fins després de la postguerra que el poble va recuperar la festa i se la va fer seva. Van començar a sortir grups i colles que feien carrosses temàtiques. S’hi va implicar el Centro de Iniciativas Turísticas, una mena de patronat de turisme de l’època franquista. També s’hi van implicar els ajuntaments de poblacions veïnes, com Guils, Alp – la Molina, Age o Vilallobent.

 

 

Als anys 80, van començar a aparèixer les carrosses de gran format i les primeres carrosses reivindicatives o crítiques amb alguna temàtica local o global. Moltes eren publicitàries, però d’altres eren força imaginatives. I, als anys 90, el xou va baixar al carrer. Primer alguna carrossa va començar a fer xerinola, no només a la carrossa en si mateixa, sinó també durant el recorregut. Van començar les carrosses dels grups de teatre, després van venir les dels balls de saló i actualment la cosa s’ha generalitzat. Avui dia, les carrosses, principal element de la Festa de l’Estany, són força nombroses. Estan molt ben elaborades (s’hi inverteixen força diners) i les colles que les fan són molt nombroses.

 

La Festa, tot i els problemes que sorgeixen cada any, té una molt mala salut de ferro i em penso que la tenim assegurada per molts anys, tot i que actualment es detecta un problema força preocupant: costa molt trobar espais (naus industrials o similars) per poder preparar les carrosses i això pot posar en perill el futur de la Festa.