ITINERARI i CRÒNICA: 

Amb cotxe: Berga – Vilada – Carretera a Castell de l’Areny fins a arribar al petit veïnat de la Ribera. Just creuada la riera, girar a la dreta; no gaire lluny, la carretera s’eixampla i forma la plaça de St. Ramon. Des d’aquest lloc es pot accedir a l’ermita del mateix nom. Aquí deixo el cotxe.

11h 10’.- Plaça de l’església de Sant Ramon.- A partir d’aquí, continuo endavant a peu per la pista de terra. Seguiré sempre el GR-4. Deixo a mà esquerra la pista que porta a cal Peguera. 

11h 15’.- Molí del Forat.- Antic molí que em queda a mà dreta. 

11h 18’.- Riera de Camp-Rubí.- Travesso el pont.

Cruïlla.- Segueixo per la que gira a l’esquerra.

11h 22’.- El Pla del Monjo.- Les cases em queden a mà esquerra. A mà dreta veig una font arreglada en el lloc on antigament hi havia hagut un safareig per rentar la roba.

Cruïlla.- Una pista surt a mà dreta, tot i que aquesta es torna a ajuntar més endavant amb la que segueixo. Jo prefereixo seguir la pista amb les marques del GR-4.

11h 45’.- Cruïlla.- La pista que marxa cap a l’esquerra em conduiria a la casa dels Torrens (visible, no gaire lluny). Giro 180º a la dreta i segueixo endavant. 

El GR-4 se separa de la pista de terra.- En un revolt, les marques del GR-4 deixen de seguir la pista per pujar per un corriol dret a mà esquerra. Això estalvia de donar una bona volta. Retrobo la pista al capdamunt del pujador. 

Cruïlla.- Sorpresa, no hi a cap marca.- Just en un revolt, trobo una cruïlla on no veig cap marca del GR-4. Una pista surt cap a la dreta i la que seguia jo gira a l’esquerra. Després de no aconseguir veure cap marca, em decideixo per la que gira a l’esquerra, fent memòria de quan hi vaig anar fa uns anys. Al cap d’una estona, veig una marca del GR-4, sembla que l’he encertat.

12h 15’.- Església romànica de Sant Sadurní de Rotgers.- Documentada des del segle X, es tracta d’un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntada. Sobre la volta hi ha un campanar de dos pisos amb obertures als quatre cantons (segle XII). La zona de l’altar està formada per un absis semicircular, decorat exteriorment amb arcuacions cegues i faixes llombardes (segle XI). A l’interior es pot veure una reproducció del frontal d’altar que es conserva al Museu Episcopal de Vic, dedicat a Sant Sadurní (segle XIII). Al segle XVII van construir un cor de fusta. A terra hi ha el sepulcre de la família Cirera (segle XVIII).

Retornar al punt de sortida pel mateix camí.

 

 

ANNEX: EL MEU CAMÍ DE TORNADA

Jo aquest dia, però, vaig seguir endavant fins a arribar a un gran planell. En un dels seus extrems hi ha una de les entrades a la cova de Rotgers. Els records retornen a mi. Avui fa un dia molt xafogós, voltem els 35º, però fa molts anys, quan cercava per primer cop la cova de Rotgers, aquests paratges eren plens de boira, núvols, pluja i fang. Potser per recordar aquells temps, per retornar al cotxe, decideixo anar a l’aventura. Intentaré tornar-hi per un altre camí. Malauradament, les pistes que vaig seguint van ser obertes per treure arbres ja fa anys i tenen un final. Continuo el camí per diferents corriols que semblaven no anar a enlloc fins que arribo a una clariana. Observo els diferents corriols que surten a partir d’aquell lloc, pensant quin devia seguir. Al cap de poc, trobo la resposta: el que té excrements de vaca. “Les vaques sempre tornen a casa”, em va dir un bon amic, l’Ernest, fa molts anys. I així vaig poder tornar al cotxe. De camí vaig tenir una agradable sorpresa: vaig topar amb un cérvol a deu metres escassos, ens contemplarem per uns instants tots dos, i després ell decidí continuar costa amunt. 

 

FITXA TÈCNICA: