Baixo al port d’Arenys de Mar a les quatre de la tarda perquè m’agrada passejar per la llotja quan van descarregant les barques. També es prepara la subhasta. Recordo que la Confraria de Pescadors d’Arenys de Mar és l’única, de la zona que pot vendre peix al matí i a la tarda. Per tant, és normal que hi hagi molt de moviment. Pots ser testimoni del tragí de pescadors, peixaters, restauradors i algun visitant despistat. 

 

Aquests dies, però, es prepara el Calamarenys i tothom parla del calamar de potera, sobretot els entesos. Jo que poca cosa hi entenc escolto que el comparen amb el calamar d’arrossegament: que si un és més bo, que si l’altre és més blanc…paraules tècniques que provoquen la curiositat de qui és més de terra que de mar. Sort que tenim pescadors a prop per aclarir dubtes.

 

Al mercat hi podem trobar calamar pescat amb dues tècniques ben diferents: amb arrossegament o amb potera. 

 

A les barques d’arrossegament hi ha unes portes que van aixecant el peix del fons del mar seguides de les xarxes que ho recullen tot (peix, pedres, fang, algues, etc).

 

Pescar amb potera

El segon, el de potera, és més lent. El pescador utilitza una llum per fer que el calamar s’acosti a l’ham de potera. Un cop enganxat, el pescador puja el fil, ràpidament, fins a la barca. Pot semblar una feina lenta, però com tot, l’experiència hi té molt a dir.

 

Cal tenir present, també, la qualitat del calamar, que és millor perquè no ha patit en el moment d’ésser pescat i mantindrà un color més brillant. A la vista (del client), serà més atractiu.

 

 

El secret, potser, d’aquesta tècnica (o de totes les tècniques) és esperar, saber tenir paciència per aconseguir que els tentacles del calamar s’enganxin a l’ham. 

 

La pesca té futur?

Mentre passeges pel port, la pregunta que et fas és si la pesca té futur.

 

Quan a nosaltres ens arriba el peix a la cuina de casa hem de pensar que hi ha hagut algú que ha treballat tota una nit, en una barca, lluny de casa, amb fred i humitat, i esperant pescar molt per a poder cobrar aquesta setmana. Tot i aquests inconvenients, m’expliquen que el món de la pesca pot tenir futur, que actualment ha baixat la captura del peix però les barques compten amb aparells que marquen on n’hi ha, per assegurar la jornada. Saben on poden anar a pescar. Això ha facilitat que tinguem diversitat de peix durant tot l’any, saltant-nos les èpoques de cria o creixement.

 

 

Des de la Unió Europea s’han marcat mesos de veda per aconseguir que el mar es recuperi, i també, s’estableix poder pescar un determinat volum de peix anualment. Així es vol cercar la fórmula per garantir la supervivència de les espècies. Malgrat tot, encara queda molta feina per fer.

 

Mar endins se’n va la barca…

Explicar la pràctica sempre és complicat i parlar de pesca i de tot el que l’envolta, no és feina fàcil. Tot i que les instal·lacions dels ports s’han modernitzat, la llotja ofereix una imatge més moderna i es presenta com a centre de negocis (compra/venda) baixar al port sempre em retorna a les tardes perdudes fent veure que pescava. 

 

Observar la pell resseca i cremada dels pescadors, calçats amb les botes d’aigua, cap tapat amb barret de llana, cigarreta penjada dels llavis i molta mar a les espatlles. 

 

Entendre que allò que assaborim a taula, aquell aliment que cuinem seguint la recepta familiar ens arriba gràcies a moltes hores de treball molt dur.

 

Valdrà la pena perdre’s per unes jornades gastronòmiques que ens obriran la gana però que, per sort, ens explicaran com i perquè ens arriba l’ ingredient principal al nostre plat. Bon profit i bona descoberta!!