A través dels diferents escrits que conformen el llibre no es pretén donar receptes màgiques i universals, sinó fomentar que cada lector pensi, busqui i trobi allò que millor li vagi. No tenir dubtes o creure que ho fem tot bé no és realista, no activa la creativitat i fa que no es busquin les solucions adients a les dificultats existents.

 

«Sóc mal pare? Sóc mala mare?» Aquest pensament intrús apareix per la inseguretat i la por, pel dubte i el neguit, i per l’alt grau d’exigència que ens demanem a nosaltres mateixos en la criança i educació dels infants i adolescents. Això passa també quan no són els nostres fills, fins i tot sense que siguin de la nostra família.

 

“Dubtar de la criança us converteix en bons pares i mares, en bons educadors. Qui no dubta no millora, no usa la creativitat, no surt de la queixa i l’abandó. Sembla que dubtar ens afebleix, però no, engega mecanismes de canvi i recerca de solucions que ens fan més forts. Qui no dubta no busca un llibre per trobar les seves solucions. Qui no dubta amaga una realitat que existeix, encara que la vulguem negar.”