Deixem el cotxe pels voltants del Bell Recó (Argentona) i prenem el rial que hi ha després de la placeta del davant del Bell Recó cap a la dreta, en direcció muntanya. Seguim aquest rial ample i, passats uns 150 metres, veiem a la dreta que el camí s’eixampla i, si ho mirem bé, que hi neix un corriol estret que baixa decidit cap a la riera. També, si ens hi fixem, veurem que un dels pins que està tocant el camí per la banda dreta té un tall profund, a l’alçada d’un metre i a quasi tota l’escorça; hem de prendre aquest corriol.

 

Travessem la riera, trobem una cruïlla i prenem el camí de la dreta. Més endavant trobem quatre camins, els ignorem i seguim recte. Uns 200 metres més amunt, en una placeta, el camí es bifurca i hem d’anar a la dreta. El corriol fa una corba força pronunciada. Anem pujant i travessem un bosquet amb alguns pollancres molt alts i separats. Després d’un repetjó, hem de continuar pel camí que venim i que es desvia cap a l’esquerra. Hem entrat en un sot o torrentera, i aquí és a on comença el que queda de la Via Sèrgia.

Observeu al costat esquerre; el mur que hi ha és el cim de la Via, i nosaltres estem caminant pel que serien els fonaments. De tant en tant, veureu una “finestreta” a mà esquerra. Si en aquest punt mireu a la dreta, veureu que n’hi havia un altre, i això és el desguàs que passava per sota de la via, el qual recollia l’aigua de la pluja per un costat i per sota la Via l’enviava a l’altra banda. A mig camí, trobarem un pont de l’època; val la pena que baixeu i mireu la construcció de l’arc de sota el pont.

 

 

Ja a la part alta, quasi tocant al Coll de Parpers, podreu veure un tros arreglat fa uns anys per l’Ajuntament d’Argentona en què s’observa la gran amplada de la Via en aquest punt, els murs laterals que fan de llit a la Via i els desguassos que travessen per sota. Ara, podem assaborir davant nostre el que varen fer avantpassats nostres, fa més de 2.000 anys.

 

 

Per a completar la sortida, si continuem, arribarem al cap de poc a l’antiga carretera C-1415, la qual ens porta al Coll de Parpers. La tornada la fem pel mateix lloc per on hem pujat. Així, tenim ocasió de continuar observant el que queda d’aquesta important obra de comunicació del temps dels romans.

 

COM ANAR-HI?