Sortim de Berga en direcció a la Pobla de Lillet. Seguim primer la C-16 fins a Guardiola de Berguedà i un cop aquí la B-402. Un cop a la Pobla, creuem el poble seguint la mateixa carretera, ara en direcció a Gombrèn i Ripoll. A uns 2 km, trobem una cruïlla. Deixem la carretera que seguim i ens desviem a mà dreta direcció Sant Jaume de Frontanyà. A uns 4 o 5 km aproximadament, a mà dreta, hi havia un espai on fa uns anys es podien deixar els cotxes; avui, però, ens hem trobat amb la sorpresa que hi han col·locat unes pedres de grans dimensions per impedir-ho; el cartell tampoc hi és, i tan sols queda una fletxa de color blau pintada damunt l’asfalt de la carretera. Com que un cotxe encara hi cap, el deixem aquí. A continuació, baixem a peu per un corriol poc marcat que serpenteja i que, en uns 5 minuts, ens porta fins a la balma, el salt, el gorg i la font del Bisbe. La remor de l’aigua ens serveix d’orientació per arribar-hi. Aquest fenomen de la natura està situat al torrent de Solls, que és un afluent de l’Arija, que alhora desemboca al riu Llobregat.

 

Després de la visita, tornem a agafar el cotxe i ens apropem fins al poble de Sant Jaume de Frontanyà, on podem contemplar una de les grans meravelles romàniques del Berguedà: l’església de Sant Jaume. Des d’aquí, baixem per carretera asfaltada fins a Borredà; després, anem en direcció a Vilada i, des d’aquí, retornem ja a Berga.

 

A l’hivern cal estar molt alerta (en concret, en el tram de la Pobla de Lillet a Sant Jaume de Frontanyà), ja que el ferm de la carretera es glaça i pot provocar més d’un ensurt. La paradoxa és que tan sols en aquesta època és quan es poden contemplar les estalactites de gel que es formen a la font del Bisbe.

 

 

La font està situada a l’interior d’una balma, però separada de les parets, d’aquí la seva originalitat. Està formada a partir d’una estalactita i una estalagmita que es van unir formant una columna. L’aigua procedeix de les filtracions del torrent superior.