Així, es dóna el cas que mentre que a La Molina pot nevar o ploure bastant, al bell mig de la vall, la precipitació molts cops no arriba ni a la meitat del que precipita a La Molina.

 

Les muntanyes, com és lògic, fan d’escut per les precipitacions, tant les del vessant sud (Moixeró, Cadí) com les del vessant nord (Tossa Plana, Puigpedrós, Carlit). Això afecta tant la pluja com la neu.

 

Aquest hivern, que estem patint diversos fronts força actius, hem pogut veure que els que venien de nord, generalment deixaven força precipitació al Pallars o a Andorra, però molt poca a Cerdanya.

 

En canvi, les famoses llevantades, entren molt bé a una vall que és d’orientació est-oest i solen deixar gruixos considerables o pluges molt intenses, a poc actiu que sigui el front.

 

L’orientació de la comarca, doncs, té molt a veure. Per exemple, en teoria, un front que vingués per l’oest també hauria de deixar força precipitacions, però aquests fronts generalment arriben molt desgastats, perquè han de travessar tota la península Ibèrica i han deixat anar la precipitació a l’altiplà de Castella.

 

En canvi, els fronts que ens arriben de llevant solen provenir del Mediterrani i van molt carregats d’humitat, per la qual cosa deixen importants precipitacions a la nostra comarca.

 

Un altre factor important a tenir en compte és el vent. A l’hivern el vent del nord i del nord-est topen amb la neu de les muntanyes i es crea el famós torb: vent fred generalment acompanyat de rufaca.

 

Antigament, el torb ocasionava tempestes de neu amb acumulacions de diversos metres d’alçada a molts llocs de la vall propers a la vall del Querol. Actualment, fa molts anys que això no passa de manera destacada al fons de la vall, però quan succeeix, a part dels problemes de circulació que ocasiona, es poden veure unes vistes realment espectaculars de grans quantitats de neu.