I en aquest “moviment femení” que vivim, les escriptores i, per consegüent les lectores, han tingut un paper bàsic. Sense dones que plantegessin noves idees i que les escrivissin per difondre-les no seriem on som, i sense dones que les llegissin i se les fessin seves tampoc. 

Però no ha estat fàcil, no és fàcil. És evident que s’editen molts més llibres escrits per homes que per dones, tot i que és possible que quedin moltes pàgines inèdites escrites per dones a les cases o les editorials. Les escriptores es tradueixen menys, per tant arriben a me-nys lectors. Els llibres escrits per dones es ressenyen menys, per tant se’ls en fa menys publicitat. La literatura escrita per dones s’agrupa en antologies femenines que tenen el mateix sentit que si s’edités un recull de poetes amb ulleres o contistes pèl-rojos però que ja predisposa a una lectura condescendent (a veure que diuen aquestes noies…). Les dones que escriuen són menys premiades, per tant menys valorades: a les dues darreres dècades a Catalunya les dones només han guanyat el 18% dels premis literaris. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes només ha premiat cinc dones en tota la seva història, mentre que l’han rebut quaranta-cinc homes, si és que ja es veu que això de l’honor és més aviat masculí. Tampoc es premien gaire dones al Pulitzer, al Booker, ni al Nobel de Literatura. Aquest darrer francament esgarrifa: només catorze dones! en front de cent dotze homes. Així si no s’edita, no es tradueix, no es ressenya i no es premia ja ho tindríem tot, i s’assembla molt al silenci.

 

D’altra banda, la lectura és femenina: doneu-vos una volta per les llibreries i les biblioteques i de seguida ho veureu. A més, segons dades recents un 68% de dones llegeix habitualment però només ho fan un 55% d’homes. Les dones llegeixen més literatura que els homes i compren més llibres i les que no llegeixen, no ho fan per falta de temps, és curiós, no haguéssim dit mai que a les dones els faltés temps, o per motius de salut. Els homes que no llegeixen no ho fan perquè no els agrada o no els interessa llegir i prefereixen emprar el seu temps en altres entreteniments, no diuen quins. La manca de temps és per a ells més secundària i això, de nou, sorprèn.

 

Llegim més, i és que llegir és privat i forma part de l’àmbit domèstic, però no escrivim, o no ens editen prou, pot ser perquè té a veure amb la projecció pública i té un component marcadament social. Tot plegat és per pensar-hi.