Des del Pànxing no gosem recomanar el color de la rosa a regalar, encara que aquest any preferim especialment el groc i, per descomptat, el tradicional vermell passió. Pel que fa a llibres, a banda dels que us proposem, sempre podeu fer una volta per les paradetes del vostre municipi o apropar-vos a la vostra llibreria de confiança.
Qui no ha viscut un Sant Jordi a Catalunya mai sabrà què és viure un dia ordinari com si es tractés d’un festiu, ple de cultura i passió. La Diada de Sant Jordi és, segurament, la festa més viscuda pels catalans, tot i que mai ha estat una festa oficial al calendari. Una diada on els grans protagonistes són els llibres i les roses. Sense marge d’error, podem afirmar que Sant Jordi és per als catalans la festa de l’amor i l’amistat, i el bescanvi de llibres i roses durant la jornada n’és la mostra.
I recordeu: “Llegir ens fa lliures”.
'Paraula de Nargó', d'en Ramon Minoves
Ramon Minoves, autor osonenc d’arrels nargonines, ha publicat darrerament un nou llibre de poemes titulat Paraula de Nargó, que gira al voltant de la geografia natural i humana del municipi de Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. Llicenciat en Ciències de la Informació, ha viscut des de 1977 en terres lluçaneses i osonenques, on ha treballat de mestre rural i de professor d’institut ensenyant llengua catalana i literatura.
Els protagonistes són les muntanyes, els rius, els camins i els boscos d’aquest poble pirinenc d’extens territori, però també l’element humà, les persones, les històries, els mites, reals i imaginaris, i la seva evolució al llarg dels anys (els vells oficis, la despoblació, el turisme…). Tot, però, des de la visió d’un poeta, des de l’amor, l’humor, la melangia, les complicitats, les imatges, els suggeriments i la narració breu però espurnejant. No hi busqueu una guia de Coll de Nargó, encara que, segons com, ho podria ser, ja que hi podeu trobar la seva ànima, la d’un poble del Pirineu.
Presentació del llibre:
Dissabte 21 d’abril
19h La Seu d’Urgell. Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Amb Jordi Graell, Jordi Solé Camardons i Ramon Minoves.
‘La màgia dels pedals’, d'Alba Xandri
Fotografia: Ricard Calmet
Autoedició
2018
236 pàgines
El viatge que el Ricard i l’Alba han fet durant tres anys sobre una bicicleta per Amèrica, Europa, Àsia i Oceania ha deixat una empremta profunda en les seves vides. L’Alba ens ho ha volgut explicar en aquest magnífic llibre a través d’històries apassionants que mostren les mil cares del seu viatge: creuar per colls andins i tibetans a 5.000 metres d’altitud, sobreviure a tempestes que deixen marca, no arronsar-se davant de passos fronterers corruptes, conviure amb els óssos del Canadà, resistir dos mesos de pluja insistent a la Xina…
Mitjançant el relat d’algunes de les experiències extraordinàries viscudes arreu del planeta en 55.000 quilòmetres de pedalades, l’autora agafa el lector de la mà i l’acompanya a fer un viatge emocional, sensible i profund pels plecs de l’ànima. Un llibre en el qual l’Alba reivindica l’essència de la humanitat i la seva multiplicitat de valors, la senzillesa de la vida o la infinita bellesa de la naturalesa. En un segon terme quedarien les xifres descomunals que revelen la condició de grans esportistes d’aquesta parella incansable, decidida i il·lusionada que ha sabut compartir les seves vivències amb tothom. “Un somni fet realitat, una realitat convertida en somni.” (www.bike2reality.com).
‘La vida en gris’, d'en Josep Deseuras
El llibre de fotografies de Josep Deseuras que explica com era Berga fa mig segle.
Com era Berga quan encara no existia el passeig de la Pau? Com és que els franciscans feien una processó per Sant Antoni i que s’hi feia una Patum infantil? Com es va transformar Berga el dia que la va visitar Franco, l’any 1966? Com era la festa dels Elois quan els soldats hi portaven les seves cavalleries? Com anaven vestits els berguedans dels anys 60 a la Patum de lluïment? Què va pensar la gent el primer cop que el rei Negre, encarnat pel Pepitu feixuc, va cridar “hamal·lahí, hamal·lahà” des del balcó de l’Ajuntament? Per què el passeig de la Indústria es diu així? Quina indústria hi havia?
Només hi ha un fotògraf que sigui capaç de respondre amb imatges totes aquestes preguntes. És l’home que va fotografiar Berga durant el franquisme i en els anys de l’arribada de la democràcia, el millor fotoperiodista que ha tingut la ciutat i el testimoni més complet de tota una època. Aquest 2018, fa 100 anys que va néixer Josep Deseuras (1918-2010) i, coincidint amb el centenari, s’acaba de publicar el llibre La vida en gris. És el primer recull antològic amb l’obra de Deseuras; conté unes 200 fotografies de Berga d’entre els anys 1953 i 1994, i retrata generacions senceres de berguedans.
La gent que surt a les fotos
El llibre, l’han escrit els periodistes Marc Canturri i Xavi Rosiñol, que han documentat foto per foto, a partir de publicacions de l’època, com les revistes Ecos i Queralt i, sobretot, a partir del dietari de mossèn Armengou. Com escriu al pròleg el director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals, les fotos i el dietari “es complementen perfectament, molts escrits del popular mossèn serveixen per documentar les fotografies d’en Deseuras, i les fotografies d’en Deseuras posen imatges a la Crònica Menuda”.
“Ha estat molt bonic buscar explicacions a les fotografies del Deseuras entre les línies escrites per mossèn Armengou. A vegades, sembla que les fotografies prenguin vida, perquè el mossèn ens n’explica tots els detalls: sabem, gràcies a ell, què va passar aquell dia, i qui és aquella gent que surt a la foto”, diu Rosiñol.
Canturri explica per què el llibre es titula La vida en gris: “Són fotos plenes de vida en una època grisa, el franquisme, tot i que el gris també és el color dels matisos. Ens recorda que les coses no són sempre blanques o negres, i això és el que veiem a les imatges: alegria tot i la repressió i esperança malgrat la foscor”.
Escenes de la vida quotidiana
Deseuras va néixer a La Coma (Solsonès), on tornava sovint, tot i que va fer vida a Berga. Va ser llibertari i va col·laborar amb el maquis. Es va exiliar a Andorra i a França i, quan va tornar, l’any 1948, va començar a desenvolupar la seva activitat fotogràfica. Va fer de reporter per a l’Ajuntament i, com a tal, va ser testimoni de bona part dels actes públics de la ciutat. Es va guanyar la vida com a fotògraf d’esdeveniments privats, i és estranya la família de Berga que no guardi fotografies d’un bateig o d’un casament fetes per Deseuras.
Algunes d’aquestes fotografies particulars formen part també de La vida en gris, però el gruix són fotografies de crònica ciutadana: escenes de les festes, de la vida cívica, de les activitats culturals i de grans moments històrics de Berga, com el cinquantenari de la Coronació de Queralt o l’annexió de la Valldan.
El llibre es podrà comprar per 20 € el dia de Sant Jordi en una parada a la plaça de Sant Joan i també a les principals llibreries i quioscos de Berga i de la resta de la comarca.
