Parlar de l’encant de Sant Pol no és cap descobriment, és un poble que ha enamorat a visitants de la comarca i de més enllà del país. Però la bellesa de Sant Pol no es limita a l’encant del poble, cal recórrer els seus voltants per descobrir-hi paisatges de bellesa incomparable com la Vall de Golinons on es produeixen les millors maduixes de la comarca.
I a la Vall de Golinons, exactament a la finca de Can Giralt, ens esperen el Jaume i la Lourdes per descobrir-nos tots els aspectes més desconeguts i tots els secrets de la maduixa de Sant Pol.
La Lourdes ens espera a l’esplanada de davant de la casa familiar i enfilem pel pronunciat pendent al costat de terrasses plenes de maduixeres, algunes cobertes per hivernacles i altres no. Ben amunt ens espera en Jaume, que ens anima amb crits des de dalt (sobretot al fotògraf que contínuament queda enrere disparant la seva màquina embadalit davant la bellesa que ofereixen les plantes d’un verd fresc i brillant esquitxades d’intensos tocs vermelles que et roben la mirada).
Arribats a l’alçada d’en Jaume no podem tenir millor rebuda, ens ofereix una capseta de maduixes perquè les tastem. Acabades de collir, d’un vermell intens i brillant, al primer mos la dolçor ens inunda els sentits i el seu suc llaminer, amb un punt àcid ens llisca barbeta avall.
En Jaume i la Lourdes són una parella divertida, planera i amb la que de seguida comencem a riure, de fet amb en Jaume com a guia de la plantació és impossible parar de riure. El seu bon humor, i que la passejada entre maduixeres ens permeti anar menjant maduixes tota l’estona, transforma una tarda de feina en un veritable plaer.
En Jaume, que ja produïa maduixes amb el seu pare, ens explica que el conreu de la maduixa a Sant Pol va començar fa uns 50 anys “a la primera maduixa se li deia maduixa de Calella perquè el planter venia de Calella però aviat va ser substituïda per la varietat anomenada Pajaro. Eren varietats molt apreciades, i que agradaven molt, però eren de carn tova i no servien per a l’exportació que en aquell moment començava cap a Europa, sobretot França i Alemanya”.
L’exportació va començar a funcionar perquè la peculiar orografia de la vall, amb pendents molt pronunciats i orientats cap al sol, va afavorir l’expansió del conreu amb una qualitat excel·lent del producte. La necessitat de seguir exportant va portar a la cerca d’altres varietats com la Charlotte o l’Albion, varietats d’altres planters que asseguraven una bona exportació amb una excel·lent qualitat. Però ara fa, aproximadament, 25 anys, la irrupció amb molta força de la maduixa de Huelva va provocar la desaparició de moltes de les explotacions de la zona. La Lourdes aclareix “és cert que Huelva va fer mal a la zona, no té res a veure la nostra manera de conrear, absolutament artesanal, ja veieu que no és fàcil, les plantes estan en pendent, fem tota la recollida i el conreu a mà per esglaons, que la seva manera de fer amb grans explotacions planes. Ara també cal afegir que aquí no s’ha ajudat a ningú, va ser una ‘mica espavileu com podeu’, i en aquell moment molta gent no es va veure capaç (o no va poder) entrampar-se per modernitzar les explotacions, davant de la situació van preferir abandonar el conreu”.
A Can Giralt es pot comprar maduixa pràcticament tot l’any, això sí prèvia trucada, en Jaume reivindica la frescor del seu producte “no tenim ni nevera, si poses la maduixa a la nevera malament perquè perd el seu gust natural i la seva essència. La nostra maduixa no passa per nevera mai, el risc és que truquis per comprar i t’hagi de dir, avui ja no n’hi ha, te la faig per demà”. El Jaume i la Lourdes poden oferir maduixa tot l’any perquè tenen dues menes de producció, ens diuen, estacional i remuntant, davant la nostra cara d’estranyesa el Jaume esclata a riure, “a veure… estacional està clar, no? La varietat Gaviota és estacional, això vol dir que produeix ara a la primavera i un cop recollida tota la producció doncs… fins l’any vinent. Les altres varietats que hem dit abans la Charlotte, o l’Albion són remuntants, això vol dir que van fent producció tot l’any, al seu ritme, mai parem de recollir, el que sí que canvia és el volum, a temporades igual recollim 10 kg al dia i en una altra època un parell de quilos…. però sempre tenim assegurada la producció”.
Veient de tan a prop la plantació és fàcil entendre que la feina no pot ser fàcil, mentre ens fan de guies, tant en Jaume com la Lourdes, contínuament s’ajupen… a tallar una fulla, a arrencar i llençar una maduixa arrugada o tocada, a posar bé una planta… és un continu d’aixecar-se i ajupir-se, no volem imaginar com deuen acabar els seus ronyons en plena època de collita, i tot i que a nosaltres ens sembla tot molt dur, en Jaume ens diu “a mi m’agrada tot de la meva feina, jo gaudeixo de tot el que faig, ara, és en el moment de la producció quan veus de veritat la feina que has fet, si ha valgut la pena, què has fet bé, què no, què has de millorar per l’any següent…”. Davant d’aquest optimisme li preguntem per les coses dolentes de la feina, perquè pensem que alguna en deu tenir i, amb el seu bon humor, contesta “aquelles que no pots controlar com una ventada, el fred excessiu… i tot i això… pel fred tenim mantes elèctriques per tapar les plantes i davant d’una forta ventada… aixequem el plàstic perquè corri el vent i si tenim sort… salvem el mal pas”. Res optimisme en estat pur!!
Arribem al final de la passejada entre maduixeres i ben tips de menjar maduixes sense parar i encantats amb totes les explicacions de la Lourdes i el Jaume. Si voleu tastar aquesta maduixa 100% santpolenca, la podreu trobar en totes les fires que es fan a Sant Pol, per la Mostra Gastronòmica, la Mostra de vins i caves catalans, la Fira de tardor i, evidentment, a la Fira de la Maduixa de Sant Pol que tindrà lloc entre l’11 i el 13 de maig.
Després d’una tarda plena de nous coneixements i de donar plaer a molts dels nostres sentits (gust, vista i olfacte segur) no ens queda més que recomanar (quasi obligatòriament) a no perdre’s gaudir la Fira de la Maduixa de Sant Pol i deixar que els vostres sentits s’amarin de les seves essències més pures.
