Quan un festival centrat en una cosa tan exòtica, fa 6 anys, com la fotografia analògica, neix en un petit poble de la comarca del Maresme com una coseta petita i 6 anys després és un dels festivals de referència mundial en fotografia analògica és que les coses s’han fet molt bé. Com sempre diuen en Pep Mínguez i la Glòria Peruga, pares i ànimes del festival, “l’emoció ens belluga” i normalment l’emoció aconsegueix produir coses molt autèntiques.
Enguany el Revela’t, de l’11 al 27 de maig, es presenta sota el lema Odisseys, en clara referència a L’Odissea d’Homer. Per a tothom el títol de l’obra d’Homer s’ha convertit en sinònim d’una llarga aventura, on les coses esdevenen per camins imprevisibles que transformen al viatger cap a un destí incert, el paral·lelisme amb la fotografia analògica és obvi, es tracta de projectes que necessiten temps, pausa, tranquil·litat i que no sempre acaben sent allò que s’havia pensat en un inici, d’aquí la màgia i d’aquí “l’odissea” d’aquest viatge. Precisament algunes de les exposicions són projectes de llarga durada, que arriben a ser viatges personals i plens d’aventures dels seus autors com les de Jeff Bridges (EEUU), Ferran Freixa (Catalunya), Ariko Inaoka (Japó) o Alejandro Chaskielberg (Argentina).
Emoció en estat pur doncs, de fet l’emoció traspua pels ulls de la Glòria i el Pep quan volen entrar en detall en aquesta sisena edició, es trepitgen un a l’altre a l’hora de parlar perquè les ganes els pot… es troben en aquell moment en què tot està lligat però res encara és una realitat.
Una de les novetats d’aquesta nova edició és que s’han reduït les exposicions que tindran lloc a Vilassar de Dalt (de les 50 de l’edició anterior es passa a 30), el motiu és que enguany les exposicions són molt més grans, algunes d’elles amb obres de format molt gros i per tant s’han hagut d’optimitzar els habituals espais d’exposició que tornen a repetir com en les darreres edicions: L’estrella, Cal Manyer, el Museu Municipal, Els Rajolers i la Fàbrica. Però a la vegada augmenten les de la secció Off BCN fins a 20 exposicions en 13 galeries entre els quals destaquen el Pati Llimona, Valid Foto Bcn, Fifty Dots o la Projekteria.
Una altra de les grans novetats és el fet de dedicar un cap de setmana al cinema i al fotollibre, serà un cap de setmana (el del 18-19 de maig) on es realitzaran tallers de super8, visionat de pel·lícules i tot allò relacionat amb el fotollibre, a més d’un taller a càrrec de la Gabriela Cendoya, la col·leccionista més gran de fotollibres d‘Espanya que ha cedit tota la seva col·lecció al Museu de Sant Telmo i arriba a Vilassar de Dalt a fer una xerrada sobre el tema. Mínguez defensa que era de calaix entrar en el món del foto-llibre: “actualment tots els bons fotògrafs s’han abocat al món del fotollibre i estan fent obres realment magnífiques”.
Com la Glòria i el Pep no deixen d’investigar noves experiències en el marc del festival, i una mica més enllà, una de les novetats més boniques d’aquest any és el projecte encetat de fototeràpia en col·laboració amb la Vall d’Hebron i enguany amb ITA (Institut de Salut Mental) treballant amb infants amb trastorns de conducta, “hem fet tallers de fotografia estenopeica, els nens construeixen les seves càmeres i fan les seves fotos… treballar amb aquests nens que acaben aconseguint alguna cosa, nens que no han aconseguit mai res és molt, molt gratificant, meravellós” afirma la Glòria un pèl emocionada. I en aquesta línia, ara també han començat a treballar amb la Fundació FASI (Fundació Acció Social Infància) que gestiona 13 cases d’acollida d’infants i que fan feina en l’intent de reconstruir les famílies amb la idea que els nens puguin tornar a casa seva, i en cas de no ser possible, aconseguir-los una família d’acollida.
Les exposicions més especials
Com a directors de l’esdeveniment es fa difícil que la Glòria i el Pep mostrin les seves preferències, per ells totes les exposicions tenen alguna cosa especial, totes tenen el punt necessari perquè la gent les vulgui visitar i emocionar-se davant d’elles, i a totes els hi troben alguna cosa especial, a la de la Nathalie Daoust, una exposició canadenca de qui pensaven que no aconseguirien mai i al final no l’han hagut de buscar perquè els hi ha ofert, destaquen la valentia d’aquesta fotògrafa, la col·lecció consisteix en fotos de Corea del Nord fetes amb una càmera espia amb el seriós risc que això comportava; o la de l’Ariko Inaoka, una japonesa que de 2007 a 2015 va anar de vacances a Islàndia i la seva exposició és el creixement d’unes bessones islandeses; o el descobriment que representen les fotos de Barcelona realitzades entre 1940 i 1960 per Leopoldo Plasencia; o el privilegi de comptar per primer cop amb una fotògrafa africana, la Juliana Kasumu, amb una magnífica col·lecció dels pentinats Irun Kiko de les dones nigerianes…
Ara bé finalment no es poden estar de citar, amb una immensa admiració, la d’Alejandro Chaskielberg, una exposició d’obres fetes amb càmera de plaques, amb una brutal il·luminació, sobre la vida quotidiana d’una tribu als voltants del riu Paranà, la Glòria diu “per obtenir la llum i la qualitat aconseguides amb aquestes càmeres s’ha de ser un ésser d’un altre món perquè són realment impressionants”.
I acaben fent esment especial a Luther Gerlach, de la Getty Foundation, especialista a donar classes de tècniques del segle XIX i que fa fotos amb plaques molt grans, enormes, el Pep explica “Gerlach ha decidit venir a Vilassar dues setmanes abans de l’inici del festival per fer fotografies del municipi i aquestes fotografies seran les protagonistes de la seva exposició, un privilegi”.
En definitiva… després de parlar amb el Pep i la Glòria, les ganes de passejar entre les obres de totes i cadascuna de les exposicions del Revela’t 2018 són immenses i il·lusionants!
Podeu consultar el programa del Revela-t aquí.
