Els romans, que eren uns fanàtics de les aquae calidae, van posar els seus ulls a la nostra comarca, entre altres motius, per aquest fet, ja que les aigües calentes es consideraven una important font de riquesa econòmica.

 

Prova d’aquest fet és el gran nombre d’establiments d’aigües termals que hi ha a la Cerdanya i rodalia. Com deia, algunes d’elles també són sulfuroses, les quals tenen importants propietats curatives per a algunes malalties de la pell.

 

A començaments del segle XX, les aigües sulfuroses eren força cercades per la burgesia benestant i a Cerdanya i voltants van construir-se alguns balnearis de renom, molts dels quals estan actualment en desús. Algunes, com les de Senillers, al seu dia fins i tot s’anunciaven com a “radioactives”, ja que, segons sembla, això estava de moda i no es coneixien les conseqüències perilloses per a la salut de certes radiacions.

 

Així i tot, alguns centres termals, com la moderna Caldea a Andorra, tenen un important moviment econòmic encara avui dia. Altres, com les insurgències d’aigües calentes enmig del riu que es troben al Conflent, són més modestes. I és clar, algunes tenen molt renom a Cerdanya, com els banys de Llo o els coneguts banys romans de Dorres, avui remodelats.

 

El mateix nom de Dorres sembla que prové del basc antic “iturri”, que voldria dir font. També en aquesta localitat estava el sanatori de les Escaldes (de nom ben suggeridor), actualment tancat. També a Andorra hi ha una població amb aquest mateix nom amb abundància d’aigües termals.

 

Finalment, fins fa pocs anys, anant a la Seu d’Urgell per l’N-260, en passar pels Banys de Sant Vicenç, era normal veure unes columnes de vapor d’aigua al costat de la carretera, provinents d’insurgències termals.