Comencem a passejar darrere el Lluís per un terreny amb força pendent, els peus s’enfonsen a la terra, estem rodejats de cirerers. Després de l’aiguat intens de primera hora del matí, les fulles estan netes, sense un bri de pols, d’un verd intens sota la llum del sol, i les cireres, també netes i brillants, llueixen com si fossin la decoració dels arbres. Ens adonem, però, que no totes les cireres són iguals: alguns arbres tenen uns fruits grossos, rodons, d’un vermell intens; d’altres són més petits i d’un color menys intens, i encara, uns altres tenen una forma més semblant a un cor amb tocs de groc pàl·lid. Davant la nostra estranyesa, en Lluís aclareix: “és que no són iguals, són varietats diferents. Aquí esteu veient cor de colom i cirera d’en Roca (que són dues especialitats antigues) i van i starking (que són més modernes). El motiu? Allargar l’època de producció, ja que la seva maduració és diferent, llavors podem anar empalmant la recol·lecció de les diferents varietats i tenim més mesos de producte”.

 

 

La passejada ens ofereix unes vistes meravelloses del Torrent d’Oradella i de les muntanyes del Corredor del Montnegre i, tot caminant darrere el Lluís, ens adonem que no deu ser fàcil la feina de produir cireres: el terreny té molt pendent i la recollida de la fruita és tota artesanal, no hi ha una altra manera de fer-la. Els mesos de recol·lecció seran mesos de feina dura i intensa, encara que aquest any en Lluís diu que la producció de la cirera d’en Roca serà una quarta part de la de l’any passat. Els motius? Els canvis en la climatologia: la falta d’aigua (o l’excés d’ella en moments puntuals); una setmana de calor intensa fora de temps, o de fred sobtat quan ja no toca acaben provocant canvis en els arbres, i això farà que aquest any la producció no sigui gaire abundant. Així doncs, aquells que vulguin gaudir de la cirera d’en Roca hauran de córrer la tarda de Sant Joan per intentar ser dels primers a arribar a la Fira de la Cirera d’Arenys de Munt si no es volen quedar sense tastar-la.

 

La cirera d’en Roca, producte exclusiu d’Arenys de Munt

El perquè la cirera d’en Roca és un producte exclusiu d’Arenys de Munt és un misteri. “Potser la terra, potser un punt diferent del clima, un corrent d’aire… però la veritat és que els cops que s’ha intentat la producció en altres llocs (tan propers com Arenys de Mar) mai ha tirat endavant”, diu el Lluís.

 

 

Aquesta varietat de cirera, com tantes altres coses a la vida, va arribar a Arenys de Munt per casualitat. La terrible crisi de la fil·loxera, que va acabar amb la producció de vinya, principal producte de la zona a finals del segle XIX, va obligar a molts homes a abandonar la pagesia i buscar noves professions. Una de les que va tenir més sortida va ser la de minaire, i els arenyencs de seguida van destacar pel seu bon treball, tan bé treballaven que aviat varen començar a rebre encàrrecs de terres allunyades del Maresme i fins i tot de la Catalunya Nord. Uns d’aquests minaires eren els germans Roca, que, d’una de les seves feines, van tornar a Arenys amb uns esqueixos d’uns cirerers que donaven una fruita molt equilibrada de gust i amb una textura diferent de la de la cirera autòctona. A base d’empelts, el nou cirerer es va escampar per tot el poble i, com que ningú en coneixia el nom ni la varietat, la van batejar com cirera d’en Roca en honor als dos germans minaires que l’havien introduït a Arenys de Munt.