En les antigues dates de la Festa Major, actualment se celebra la Setmana Cultural del Roser, deu dies consecutius d’activitats culturals de tota mena i amb un paper preeminent de les entitats locals. La Festa Major intenta ser una combinació dels actes més tradicionals amb un programa d’activitats complet i divers que arribi a tots els públics. L’objectiu és que tothom, des dels infants i joves fins a la gent gran, pugui trobar el seu espai al Roser de la Vila. La música hi té un paper destacat, amb els concerts, els balls, les havaneres, les sardanes i les actuacions dels grups per al jovent a l’envelat. Enguany, les propostes musicals configuren un cartell de luxe: Els Catarres, Hotel Cochambre, 80 Principales, Selvatana, La Principal de La Bisbal… Un altre element significatiu són les atraccions, els espectacles per a la mainada i els parcs infantils. Però també hi ha teatre, cercaviles, campionats de botifarra i de truc, el correfoc, la festa holly, castellers i gegants, la pujada refrescant a l’estany, activitats aquàtiques…Per tot plegat, la Festa del Roser de Puigcerdà és una de les més concorregudes de la comarca, i aplega gent de la vila, de la Cerdanya i d’arreu.
Durant la primera quinzena de juliol, també se celebrarà la 23a Setmana Cultural del Roser, la 12a Fira Multicultural i la 20a Universitat d’Estiu Ramon Llull Puigcerdà, que enguany està d’aniversari. Després de la Festa Major hi haurà un programa molt atapeït d’activitats que s’estendrà fins a finals de setembre, amb celebracions tan icòniques com la Festa de l’Estany, la Festa de la Mare de Déu de la Sagristia, la Diada Nacional de Catalunya amb l’aplec de Bell-lloc, nombrosos festivals (el de Cinema, el Transfronterer Puigcerdà Bourg-Madame, el de Música de Cerdanya -conjuntament amb Llívia- o el Puigcerdà Music Festival), les sardanes d’estiu, activitats lúdiques i culturals, celebracions per als infants i joves, les festes dels diferents pobles del municipi, fires i mercats, etc.
Les competicions esportives també hi tenen un lloc destacat: el concurs hípic Ruta de la Cerdanya, la Cursa Popular d’Age, la Dream Runners, els opens de tenis, el Concurs de Pesca infantil, la Travessa nedant de l’estany, el Torneig de Bàsquet 3×3 al carrer i moltes d’altres, amb el colofó de la Catalunya Bike Race el darrer cap de setmana de setembre.A l’estiu és molt difícil avorrir-se a Puigcerdà i hi ha propostes per a tots els gustos, a més dels encants de tot l’any: l’oferta comercial, gastronòmica, d’allotjaments i de serveis, la natura i el paisatge, la pràctica esportiva, la descoberta del patrimoni, l’oferta cultural i d’oci, etc.
A tots els puigcerdanesos i puigcerdaneses, cerdans i cerdanes, i a tots els qui ens visiteu i passeu les vacances entre nosaltres, us desitjo una bona Festa Major del Roser i un bon estiu!
Puigcerdà, la Vila medieval
La vila de Puigcerdà va ser fundada, al final del segle XII, pel rei Alfons I. El seu objectiu era incentivar el desenvolupament de les poblacions de frontera, primers baluards defensius del reialme. Puigcerdà va créixer ràpidament i va viure els moments de màxima esplendor al llarg dels segles XIII i XIV. És en aquesta època quan es configura l’estructura urbana del centre de Puigcerdà.
Al bell mig de la vila, s’hi alça el campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà. Aquesta imponent torre octogonal de 35 metres d’alçada va ser construïda a mitjan del segle XVII. A la base, hi podeu contemplar el portal gòtic de marbre vermell, un dels accessos al temple de Santa Maria, que ocupava l’espai de la plaça. L’església va ser enderrocada l’any 1936 pels milicians anarquistes.
El carrer Major de Puigcerdà és un dels més antics de la població. Enllaça l’església parroquial amb la magnífica plaça porxada de forma rectangular avui coneguda com a plaça de Cabrinetty (antiga plaça Major). Aquest gran espai ha estat, fins fa ben poc, l’indret de celebració de mercats, fires i festes populars. Està presidida per l’estàtua del militar liberal Josep Cabrinetty (1822-1873), alliberador de Puigcerdà durant el setge carlí dels dies 10 i 11 d’abril de 1873. L’Ajuntament de Puigcerdà està situat en un dels punts d’entrada de l’antiga població. L’edifici original, seu de l’antic consolat d’època medieval, va ser destruït durant la Guerra Civil per un terrible incendi. El que veieu avui és una reconstrucció dels anys 50.
Al passeig del 10 d’Abril, hi podreu trobar l’antic convent de Sant Domènec (inici del segle XIV), avui convertit en església parroquial. De l’antic convent, en queda una ala i una part del claustre. En aquests espais avui hi ha la Biblioteca Comtat de Cerdanya i l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. El temple és d’una sola nau i té la capçalera escapçada. Va ser reconstruït després de la Guerra Civil per l’arquitecte Josep Danés. En una de les capelles laterals, s’hi conserva un dels conjunts de pintura mural gòtica més importants de Catalunya (primer terç del s. XIV). Pujant passeig amunt anireu a parar davant del monòlit als herois, peça de marbre vermell d’Isòvol que recorda els puigcerdanencs morts durant els setges carlins de 1837, 1973 i 1974.
L’Estany i el primer estiueig
Documentat ja al segle XIII, l’estany de Puigcerdà és una infraestructura estretament lligada a la població. Al llarg dels segles ha tingut diferents aprofitaments, des dels més utilitaris en època medieval i moderna fins als usos lúdics més propis del darrer segle.
Es desconeix si l’estany de Puigcerdà té un origen natural o és un espai creat per l’home. S’esmenta per primer cop a la documentació l’any 1260. Des de llavors sabem que s’ha utilitzat, entre altres coses, com a dipòsit d’aigua contra incendis, per regar els horts de la vila, per criar i extreure peix (truites, barbs, anguiles…), per produir glaç, electricitat i, modernament, com a espai de lleure.
Al final del segle XIX, Puigcerdà i Cerdanya es van posar de moda com a lloc d’estiueig entre la burgesia catalana. D’aquesta època daten les grans torres que podeu observar al voltant del llac, pensades per allotjar les famílies benestants durant els mesos d’estiu. La seva arquitectura es caracteritza per l’eclecticisme de formes i la sumptuositat dels espais. Aquestes construccions van canviar totalment la fesomia de la vila de Puigcerdà i van impulsar la urbanització dels vorals de l’estany: l’obertura del passeig de la Sèquia (1884), la construcció d’una casa de banys (edifici que podeu veure dins el parc, inaugurat l’any 1885) i, finalment, la creació del parc Schierbeck (al principi del segle XX). El parc té l’origen en la donació que el cònsol de Dinamarca, German Schierbeck, estiuejant de Puigcerdà, va fer d’uns prats de la seva propietat per a la construcció d’un parc públic. Avui algunes de les torres que es conserven han transformat l’ús en apartaments, un hotel o equipaments públics. L’Escola Municipal de Música Issi Fabra ocupa l’antiga Casa Font, i la primera torre d’estiueig, construïda a Puigcerdà l’any 1867, és avui la seu del Consell Comarcal de la Cerdanya.
En la mateixa línia constructiva, hi trobem l’edifici del Casino Ceretà, inaugurat l’any 1893. Al Casino, s’hi organitzaven vetllades musicals, teatre i concerts, i als estius era el lloc de trobada de la colònia d’estiuejants i dels prohoms locals. Aquest singular edifici està ubicat a la plaça de Barcelona, indret que enllaça el nucli antic de Puigcerdà amb la zona de l’estany. El nom de la plaça va ser escollit precisament en honor als visitants de la capital.
Festes més destacades
1 de gener: Concert de Cap d’any
5 de gener: Gran Cavalcada de Reis
17 de gener: Sant Antoni.
Benedicció dels animals
Febrer: Festa del Trinxat
Rua Carnestoltes
Març: Dia Internacional de la Dona
Abril: Sant Jordi
Fira de primavera del bestiar
Maig: Els Tres Tombs
Juny: Festa Major d’Age
Marxa cicloturista de les 3 Nacions
Revetlles de Sant Joan
Juliol: Setmana Cultural del Roser
Festa del Roser
Agost: Festa d’estiu d‘Age
Festa d’estiu de Vilallobent
Festa de l’Estany
Setembre: Festa major de Vilallobent
Festa de la Mare de Déu de la Sagristia
Diada de Catalunya
Aplec de Bell-lloc
Octubre: Mitja Marató
Novembre: Fira del cavall i multisectorial
Desembre: Festa de l’encesa de les llums de Nadal
Caga Tió i Els Pastorets
