Quan es va parlar d’unir els dominis esquiables de Portè-Pimorent i del Pas de la Casa, un dels motius forts que ho varen impedir va ser la presència al territori d’un parell de flors força petites i discretes: una planta carnívora (la Drosera rotundifolia o herba de la gota) i una liliàcia (el Maianthemum bifolium o maiàntem).

 

Pot resultar xocant, des d’aquest costat de la frontera, sobretot, que un projecte multimilionari pugui veure’s aturat per la presència d’una flor, però és que els nostres veïns francesos es prenen molt seriosament el tema ecològic, almenys en aquest sentit.

 

Un altre cas, aquest a Eina, va ser la instal·lació d’una central de plaques solars, que es pot veure –per cert- des de gairebé tota la Baixa Cerdanya, especialment quan llueix el sol. L’impacte paisatgístic és força més que notable, però el que va retardar el projecte, i va desplaçar-lo uns quants metres –pel que tinc entès– va ser la presència d’una orquídia: l’Orchis coriophora subsp. martrinii, que té l’estatus de protegida.