Considerada per alguns crítics com la millor novel·la de Raymond Chandler (1888-1959), la indagació en la corrupció que suposa Adiós, muñeca (1940) va suposar un pas més per a l’autor en la seva personal interpretació de les convencions del gènere negre. La trama narrativa ens acosta a un sinistre recorregut que desemmascara els ressorts del poder a Los Ángeles. Chandler s’inscriu clarament en la tendència hard-boiled inaugurada per Dashiell Hammett: realisme crític i sarcàstic sobre la societat i el context polític, ritme i acció intensos, diàlegs directes i mordaços i la típica tendència conductista de la primera novel·la negra nord-americana. Però se’n distancia per una menor dosi de violència, un major pes del subjectivisme (amb una particular ironia), i un alè romàntic que l’inclina a l’esperança en uns determinats valors ètics de caràcter individual.  D’un estil narratiu acurat i enginyós, destaca per la seva adjectivació i el brillant ús de les analogies.

 

Matèria: Novel·la negra

Editorial: Debate

Any: 1994