La Cerdanya és una comarca afortunada pel que fa als gravats rupestres. Els solem trobar en roques que són fàcils de gravar, com és el cas de les pissarres i els esquistos, a l’arc entre Oceja i Guils de Cerdanya. També es poden trobar sobre roca granítica, a la zona de Lles, però són menys abundants.
Hi ha una gran tipologia de gravats. Trobem des de cassoletes prehistòriques, passant per inscripcions en alfabet ibèric –és dels llocs de Catalunya amb corpus d’inscripcions ibèriques més abundant i ben conservades-, dibuixos medievals, passant per gravats de difícil datació, fins als temps moderns.
El problema dels gravats rupestres és el de sempre: han sobreviscut segles i ara es troben amenaçats pel vandalisme. Per això, amb els especialment antics, no sol divulgar-se gaire la seva posició exacta, per evitar destrosses. Així i tot, els acaben descobrint. Un exemple típic és la Peira Escrita a la vall de Galba, força malmesa.
Recentment, hi ha hagut una certa polèmica a Andorra amb uns gravats antics entre dues postures enfrontades: els que creien que s’havien de divulgar i els que creien que s’havien de protegir a tota costa.
El cert és que és difícil decidir quina és la decisió correcta, i suposo, que depèn molt de la importància de cada gravat. Particularment sóc més partidari de protegir i de no divulgar gaire els gravats més sensibles o més antics, però és una opinió personal. També cal sensibilitzar la gent que cal conservar el patrimoni i una manera de fer-ho, és mostrant-los in situ aquest patrimoni.
Una discussió que possiblement durarà molt temps i que tal volta no arribarà a cap conclusió definitiva.
