Hi ha una gran tipologia de gravats. Trobem des de cassoletes prehistòriques, passant per inscripcions en alfabet ibèric –és dels llocs de Catalunya amb corpus d’inscripcions ibèriques més abundant i ben conservades-, dibuixos medievals, passant per gravats de difícil datació, fins als temps moderns.

 

El problema dels gravats rupestres és el de sempre: han sobreviscut segles i ara es troben amenaçats pel vandalisme. Per això, amb els especialment antics, no sol divulgar-se gaire la seva posició exacta, per evitar destrosses. Així i tot, els acaben descobrint. Un exemple típic és la Peira Escrita a la vall de Galba, força malmesa.

 

Recentment, hi ha hagut una certa polèmica a Andorra amb uns gravats antics entre dues postures enfrontades: els que creien que s’havien de divulgar i els que creien que s’havien de protegir a tota costa.

 

El cert és que és difícil decidir quina és la decisió correcta, i suposo, que depèn molt de la importància de cada gravat. Particularment sóc més partidari de protegir i de no divulgar gaire els gravats més sensibles o més antics, però és una opinió personal. També cal sensibilitzar la gent que cal conservar el patrimoni i una manera de fer-ho, és mostrant-los in situ aquest patrimoni.

 

Una discussió que possiblement durarà molt temps i que tal volta no arribarà a cap conclusió definitiva.