Avui, m’agradaria detenir-me, posar l’accent en una història potser poc coneguda. Saps qui són Els Bon Homes? Els Càtars?

 

Els Càtars o Bons Homes eren homes i dones d’una moral molt rígida, que van ser considerats heretges, perseguits i exterminats. En la seva fugida, van travessar els Pirineus passant per terres catalanes. Alguns van ser acollits per nobles catalans i uns altres es van establir en comarques com la Cerdanya, el Berguedà, l’Alt Urgell o el Solsonès. Una de les variants del camí dels Bons Homes discorre de Bellver, en ple Parc Natural del Cadí-Moixeró, a Porta. Prop de Bellver, a la sortida de Martinet i direcció cap a la Seu d’Urgell, ens trobem a mà dreta un desviament de la carretera en direcció a Lles de Cerdanya; és una carretera estreta, preciosa, amb desenes de corbes serpentejants, on esperes en qualsevol moment trobar-te a la famosa vella de la corba, més pròpia d’un capítol d’Iker Giménez. En una d’elles, ens trobem un senyal que ens convida a parar-nos a Sanillés.

 

Sanillés, com el defineixen els actuals administradors, és un projecte Vida Sana i “eco living” en un entorn ideal dels Pirineus, amb un clima mediterrani a una alçada aproximada de 1.100 metres. La història de Sanillés és molt antiga: construït com Spa-Hotel el 1875, va ser requisat i utilitzat com a Hospital des de 1936 a 1945, en l’època de les dues guerres. Posteriorment, Sanillés es va convertir en un dels hotels més prestigiosos de la Vall de la Cerdanya, on la família Pasqual, propietaris aleshores, va acollir a famílies i polítics de la classe alta de Barcelona.Algunes persones il·lustres van passar per Sanillés, com el poeta Joan Maragall, Ernest Hemingway o la novel·lista Agatha Christie.

 

 

Joan Maragall va escriure aquí Pirinenques i va passar la lluna de mel amb la seva esposa Clara Nobel. Un dels versos més coneguts de Pirinenques inspirat en Sanillés:

 

“I em vaig trobant tan bé an allà entremig,

í em va invadint com una immensa pau,

i vaig sent un tros més del prat suau

ben verd, ben verd sota d’un cel ben blau.”

 

A Sanillés trobem aigües termals provinents de quatre deus amb aigües alcalines riques en sílice i ferro amb efectes beneficiosos per al cabell i afeccions de la pell. Com a aigua potable, ajuda a la digestió i a la funció renal. Segons sembla, hi ha indicis que ja en èpoques molt antigues s’utilitzaven.

 

Caminant pels voltants podem passejar pel riu Aransa, on trobarem un bany de pedra construït al costat est i que s’alimenta amb aigua termal d’una de les deus. Podem continuar el nostre passeig mentre deixem volar la imaginació deixant que els sentits s’inflamin per la bellesa de la naturalesa que ens envolta. Continuant pel camí que voreja la finca, arribarem a un altre lloc màgic on trobarem una galleda perfecta de quars negre en una fornícula enmig del bosc.

 

Des d’aquest lloc màgic, propi de la reialesa, es té una visió esplèndida de la serra del Cadí, on destaca la forma piramidal d’un dels seus cims, solament apreciable amb aquesta forma des d’aquest lloc. Un pot deixar volar fàcilment la imaginació i traslladar-se a un món de fantasia on els gnoms o els unicorns poden ser els personatges d’aquest món fantàstic.

 

Sense lloc a dubte, a la Cerdanya hi ha moltes històries màgiques per poder explicar que afecten llocs i personatges de l’entorn. La llum màgica de la lluna de sang d’aquest mes ens fa evocar, amb cert aire de suspens, històries sobre la famosa filla de Montezuma, que segons la llegenda és on està enterrada ella i el seu tresor als voltants de Casa Vima, però aquest és un tema sobre el qual dissertaré un altre dia.

 

 

Al costat de diversos vilatans, repassem aquesta i altres històries misterioses que a la llum de la lluna ens recorden els campaments de la nostra joventut, quan els monitors ens explicaven aquelles històries fantàstiques a la calor del foc de campament.