Vivim en una comarca de clima mediterrani d’alta muntanya, sobretot. Això vol dir que quan arriba la tardor, com en molts altres racons del país, sobrevenen els aiguats. De vegades, són simplement una acumulació de pluges seguides durant molts dies, que fan créixer les conques dels rius. Altres cops, el fenomen és més sobtat i violent, i es deu a una gota freda o quelcom de similar, quan cauen molts litres en poca estona en un espai relativament reduït.
Aquest darrer cas es va produir l’any 1982 amb els famosos aiguats que van destruir el poble de Pont de Bar i que a Cerdanya van produir també destrosses importants, sobretot a la carretera entre la Molina i Alp, que va quedar completament destruïda, o al pont de Sant Martí, a Puigcerdà, on el riu se’n va endur algunes cases. També hi va haver problemes a altres pobles situats al costat del Segre, com és el cas de Martinet.
Els aiguats són recurrents. Això vol dir que no es poden preveure amb molta antelació, però són uns fenòmens que es van repetint amb una certa periodicitat en el temps. El gran problema és si s’edifica en zones potencialment inundables o s’hi instal·len càmpings (recordem el malaurat cas del càmping de Biescas, a Osca, o els darrers aiguats a la Val d’Aran, que van afectar molts seriosament aquesta comarca).
A mi em preocupa veure en alguns pobles de Cerdanya, carrers o barris que es diuen “del torrent”, perquè –sense intenció d’espantar a ningú– indiquen que, en cas d’un aiguat, podrien ser zones susceptibles de patir desperfectes.
Els aiguats i les obres posteriors de reparació fins i tot poden originar canvis en el traçat d’un riu. Així, per exemple, trobem que el pont del Diable, a Isòvol, es troba al costat del Segre, però el riu no passa pel seu dessota. Coses de la meteorologia i de la mà de l’home.
