Al llarg del recorregut trobem nombrosos jaciments megalítics datats entre el 3500 aC i el 1800 aC, coincidint amb el final del període neolític i l’edat del bronze. Fent un viatge al passat, observem les diferents restes megalítiques (dolmen, pedres) en perfecte estat de conservació, i tenim l’oportunitat de delectar-nos contemplant aquestes magnífiques obres d’art que fan retrocedir en el temps: Dolmen de Can Gol (2500-2100 aC), Dolmen de Céllecs o la Cabana del Moro (entre 2500-2100 aC), Roca Foradada (cova sepulcral 2200-1800 aC), Can Gol II (entre el Període Neolític i l’Edat de Bronze), el dolmen de Ca Planas i les pintures rupestres de la Pedra dels Orenetes. 

 

La visita als dòlmens es pot realitzar per dues variants que són la ruta Prehistòrica I i la ruta Prehistòrica II. En aquesta ocasió, iniciem el tram de la ruta Prehistòrica II, per continuar després amb alguns trams de la ruta Prehistòrica I. Per arribar a aquesta “prehistòrica” destinació s’ha de partir des de la carretera C-1415. Es deixen els vehicles estacionats abans d’arribar al km. 15, punt on es troba la masia Mes Figuer.

 

Travessant la carretera, arribem a una pista tallada per una cadena – aquesta és fàcil de reconèixer, ja que es pot veure un gran panell informatiu de trànsit – i avançarem per ella donant inici a la nostra ruta. Aquest sender es dirigeix a Can Planes. El primer que trobarem a l’esquerra és un dens bosc de pinedes, tenint aquests sobre la base dels seus troncs enigmàtiques pintures blanques amb forma de creu, com si els seus autors volguessin donar al lloc un aspecte lúgubre i misteriós, fent l’efecte que en ell poguessin habitar esperits o estranyes criatures.

 

A pocs metres, es troba la senyalització de la Ruta Prehistòrica II / Can Planes /Sant Bartomeu i Meridià Verd; la finca de Can Planes anirà quedant a la dreta a mesura que es vagi avançant. Se segueix per la pista fins a trobar el pal de senyalització cap a “el Dolmen de Ca Planes”. Per visitar-lo, cal desviar-se a mà dreta i a continuació tornar a retrocedir fins a la pista. Continuarem fins a trobar el Dolmen Pedra Foradada, un altre enigma més d’aquest bosc: una roca foradada formant una cova. Anem en direcció al Puig Guinard sense deixar les marques del Meridià Verd, fins a sortir al lloc més alt de la serra on es pot observar la pedrera de Puig Guinard. Seguim a la nostra dreta per incorporar-nos al GR-92 i sortir a la carretera que uneix Òrrius i la Roca del Vallès; després de creuar-la, s’arriba a la capella de Sant Bartomeu de Cabanyes (i la propietària, una amable senyora, sovint es pren la molèstia de mostrar el seu interior als visitants).

 

 

Des de Sant Bartomeu de Cabanyes baixem pel sender fins a arribar a la Font del mateix nom (també es pot prendre el sender des de la carretera). Des de la font, i després de descansar una mica, es continua el camí cap al Dolmen de Céllecs.

 

Queda bastant camí per davant encara, però cal gaudir del paisatge. Seguim avançant fins a enllaçar amb el PR C 36 i, seguint la pista, s’arriba al Dolmen de Céllecs, també conegut com La Cova del Moro. Una mica més endavant, i al marge esquerre del camí, trobarem el Plat del Molí. Continuem la nostra ruta per, posteriorment, trobar-nos (també fora de la via que seguim), en aquest cas a mà esquerra, la Pedra de les Orenetes, per la seva semblança a un niu. Roca granítica de 8 metres de llarg i 3 d’altura amb osques i diferents cavitats habitables. Conserva algunes pintures rupestres de figures humanes en molt mal estat.

 

 

 

Tornem al PR -C 36 i seguim cap al dolmen de Can Gol 2, molt a prop, a l’altre costat del camí i just fora dels límits de l’espai Natural, aquesta la Roca Foradada. Es continua fins a arribar a la urbanització de Can Pineda. Aquí, en una parcel·la particular, diuen que hi ha el dolmen de Can Gol 1, si bé no vam poder trobar-lo.

 

Per l’interior de la urbanització se segueix pel PR -C 36 fins a la carretera. La travessem continuant de front per un sender que transcorre per camps de cultius paral·lels al riu Mogent que, sense abandonar-ho, condueix al poble de la Roca del Vallès. Ens endinsarem al poble pel carrer de Catalunya i, sense abandonar-la, sortirem a la plaça de l’Ajuntament. Continuant per l’Església o Parròquia de Sant Sadurní, una mica més endavant, i just en el cim es pot observar el Castillo de la Roca. 

 

Segons es va sortint de la població, es pot veure a la dreta un sender que és fàcil de reconèixer per estar aquest paral·lel a una sèquia d’aigua. Se segueix pel mateix a través d’un bosc molt frondós i es pot dir que en aquest punt ens trobem ja gairebé al final del recorregut; uns metres més i arribarem a l’inici i final de la ruta. Queden alguns dòlmens per visitar que deixem per a una altra ocasió. Poseu-vos les botes, agafeu el mapa i gaudiu d’aquesta històrica ruta que us transportarà a temps remots.