Sortim de Berga amb cotxe al voltant de les 10 del matí i, un cop a Guardiola de Berguedà, agafem la carretera que puja a Sant Julià de Cerdanyola. Passem pel costat del santuari de les Esposes, i un parell de revolts abans d’arribar al poble –on hi ha un cartell indicant on comença el camí del Forcat–, li dic a la Teresa que pari el cotxe. Mentre ella i la Núria acaben d’arribar fins al poble, jo començo a pujar per un estret corriol, senyalitzat amb marques de color groc. El camí va pujant per les antigues i impressionants feixes aguantades per murs de pedra seca. Cal estar sempre atent a les marques; aquest any amb les pluges l’herba ha crescut molt i el camí en alguns llocs no es veu gaire. El cel, tapat en un principi i que no em permetia veure el meu destí, a poc a poc ha anat escampant. Ara el sol em permet veure un espectacle magnífic, amb alguns núvols per sota meu. Impressionant el tram de camí que passa a tocar la part baixa d’un single.

 

 

En arribar sota el Roc Gros del Forcat, veig la senyera a dalt; el que no veig és el camí per pujar-hi, així que decideixo grimpar recte amunt. A mitja paret m’adono que no ho havia d’haver fet; miro per on estic pujant i començo a pensar com cordills baixaré pel mateix lloc, ja que no porto cap corda. Però ara ja he fet tard i és millor continuar fins a dalt i mirar de trobar un altre camí de baixada. Aquí la sort em somriu, ja que mentre esmorzo, arriba en Marc Cunill, un noi de Guardiola de Berguedà, però molt arrelat a Sant Julià de Cerdanyola, que m’ensenya quin és el camí més fàcil per pujar i baixar, això sí, cal superar unes graonades rocoses. Per acabar, tan sols em queda dir-vos una cosa, i és que si algun dia us decidiu a pujar aquí dalt, de ben segur aquest indret no ús deixarà indiferents.

 

 

FITXA TÈCNICA