Escut de Sant Julià de Cerdanyola

Es tracta d’un escut caironat amb el fons de color verd, una ermita de color porpra en el centre, a banda i banda 1 flor de lis d’argent (plata), i a sobre una corona mural de poble.

Comarca: Berguedà (Alt Berguedà)

Província: Barcelona

El municipi de Sant Julià de Cerdanyola està format bàsicament per una vall envoltada de muntanyes situada al nord-oest del massís del Catllaràs. Actualment, limita al sud amb els municipis de La Nou de Berguedà i Castell de l’Areny, a l’est amb el de la Pobla de Lillet, i a nord i l’oest amb el de Guardiola de Berguedà. Abans de 1936, aquest municipi era molt més extens, ja que comprenia també les terres de la Torre de Foix, Guardiola de Berguedà i Sant Llorenç.

 

La primera referència fiable que tenim sobre el poble de Cerdanyola és l’acta de dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (sí! Sant Llorenç prop Bagà, ja que en aquella època no existia Guardiola de Berguedà), datada l’any 983, on surt esmentat. Un altre document important és l’acta de consagració de l’església de Sant Julià, realitzada pel bisbe Ot d’Urgell, l’any 1105. El segle XIX, l’Estat espanyol va crear les províncies i els partits judicials, i entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX, moltes coses van canviar a la comarca del Berguedà, sobretot degut a la construcció de les colònies tèxtils i a la indústria minera, que arrossegava amb ella un important negoci de fusta.

 

Cerdanyola no es quedaria al marge, però els efectes col·laterals d’aquesta industrialització comportarien per a aquest municipi greus conseqüències. L’espurna que ho va desencadenar tot va ser l’arribada del ferrocarril a l’Alt Berguedà l’any 1904. El lloc escollit per a la construcció de l’estació de la nova via fèrria que uniria la comarca amb Barcelona, va ser la Ribera, una zona planera, just a l’aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat, on hi havia unes fargues, que es dedicaven a la producció de ferro. Posteriorment, la construcció d’un nou carrilet des de Guardiola al Clot del Moro, l’any 1914, va convertir l’estació de Guardiola en un punt estratègic. Aquest fet va fer que al voltant d’aquesta estació anés creixent un barri de cases, convertint aquest lloc en un nucli comercial. 

 

Gràcies al ferrocarril i a les noves indústries, el municipi de Cerdanyola experimentaria un gran creixement demogràfic, arribant l’any 1930 a tenir 987 habitants, però la gran majoria vivien en aquell nou barri sorgit al voltant de l’estació. Molta gent de fora va anar arribant, gràcies a la gran quantitat de mà d’obra que necessitaven les noves indústries, i Guardiola va anar creixent i prenen cada cop més importància. Pocs anys després, el poble de Sant Julià de Cerdanyola viuria un dels moments més difícils, políticament parlant, de la seva història contemporània. El 20 de setembre de 1936, en plena Guerra Civil, va començar un procés –pel que sembla, sense el consens dels cerdanyolencs– pel qual Sant Julià de Cerdanyola deixaria de ser cap del seu propi municipi, passant la capitalitat a aquell nou poble nascut dintre del seu propi municipi, anomenat aleshores Guardiola de Berga. Aquest procés va ser ratificat l’any 1942 pel franquisme. 

 

L’any 1977, amb l’arribada de la democràcia, un grup de veïns de Cerdanyola es va reunir per internar recuperar el municipi; iniciant d’aquesta manera un lent i accidentat procés amb el qual Cerdanyola volia aconseguir la independència de Guardiola de Berguedà. El camí no va ser fàcil. El primer pas va ser convertir-se en una pedania (nucli de població petit i amb pocs habitants que depèn d’un municipi i que està sota la jurisdicció d’un alcalde o d’un jutge), per crear més endavant  una entitat municipal descentralitzada. Però es va haver d’esperar fins al 1982 per poder crear una junta de segregació, que realitzes tots els tràmits per poder demanar la segregació. Tot plegat va ser un procés llarg i complicat que es va haver de resoldre per via judicial. Finalment, el 28 de juny de 1993, es va dictar el decret de segregació i Sant Julià de Cerdanyola va tornar a ser un municipi de Catalunya, 16 anys després d’aquella primera reunió de veïns. Però tot té un preu, i en aquest cas en concret va ser haver de cedir una bona part del terme municipal que tenia abans de 1936 a Guardiola de Berguedà. 

 

NOTA: Aconsello la lectura del llibre Sant Julià de Cerdanyola. Poble de sempre. Municipi recuperat, editat per l’Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola l’any 1998. De fet, la informació sobre la història del municipi està extreta d’aquest llibre i de la pàgina web de l’ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.