L’art urbà comença a treure el nas al Berguedà. I no ho fa de manera discreta. De moment, ha generat un impacte destacat entre els veïns d’Avià i del Berguedà i de tots els que han visitat el poble per veure les obres d’art que llueixen en algunes de les façanes i racons d’aquest petit municipi. Deixar impacte i fer reflexionar entre les persones que veuen l’obra és la intenció dels artistes urbans. Ara per ara, al Berguedà se’n sent a parlar i és un camí que sembla que no té aturador.
L’art s’ha escampat pels espais públics d’Avià des de ja fa un parell d’anys amb la posada en marxa del projecte AviArt, de la mà del Konvent de Cal Rosal i gràcies a l’aposta de l’Ajuntament d’Avià. En els darrers mesos, al petit nucli del baix Berguedà hi han aflorat un bon grapat d’escultures i pintures d’artistes reconeguts a escala internacional. Quin és l’objectiu? El regidor de Medi Ambient del consistori avianès ho té molt clar: acostar l’art als veïns i, a la vegada, convertir el poble en un referent en el món de l’art urbà, tal com ja es fa en altres municipis com Penelles, a les terres de Lleida. «Vam començar a treballar en aquesta línia a principi del mandat i ja estem recollint els primers resultats», assegura. Quins? Rebre visites de persones atretes per les obres que s’han creat al municipi gràcies al ressò que s’ha fet del projecte on hi han participat artistes reconeguts en l’àmbit internacional en el món de l’art urbà.
En una primera fase, entre el 2015 i el 2017, es van projectar a Avià una dotzena d’obres, entre escultures, pintures i intervencions en mobiliari urbà. A finals d’aquest estiu, es va donar continuïtat a la iniciativa amb la celebració del Límit Festival, que ha portat al nucli artistes que han plasmat els seus missatges a través de murals, la majoria d’ells de gran format. Un dels objectius inicials de Subirana és el de «dignificar, ordenar i aportar valor a l’espai públic i a la via urbana». Des d’un primer moment, els seus impulsors han estat conscients que no inventen la sopa d’all, perquè hi ha molts racons del món amb projectes i experiències basades en l’art al carrer que han suposat grans actuacions en l’espai públic i que han demostrat els seus beneficis: des de millora estètica de l’espai urbà fins a aconseguir canviar l’actitud i la percepció que té el ciutadà sobre el seu entorn i de com interactua aquest en l’espai comú públic. En el que segurament sí que han innovat és en intentar acostar a municipis petits un tipus d’art que habitualment va lligat amb grans ciutats i no pas amb pobles de tradició agrícola com és el cas d’Avià.
Gràcies a aquestes intervencions culturals, amb el segell d’artistes locals i també vinguts d’arreu del món, Avià s’ha convertit en una exposició a l’aire lliure amb obres que busquen un significat relacionat amb l’entorn per on han estat concebudes. Tal com explicava Pep Espelt, director del Konvent de Cal Rosal, en la presentació del projecte AviArt, «els artistes han intentat buscar una relació de l’obra amb el territori i el seu entorn perquè hi hagi un arrelament i no sigui una banalització de l’art». Per exemple, en la primera fase de creació que va tenir lloc ja fa dos anys, van instal·lar-se obres com l’escultura Aborigen, de Javier Olaizola, que és un homenatge a la pagesia, o el mural d’Axel Void, que mostra treballadors en una antiga fàbrica tèxtil.
Durant el passat setembre, amb la posada en marxa de la primera edició del Festival Límit, l’art urbà ha tornat a estar ben present a Avià amb la creació de noves obres. En aquest cas, a banda de mantenir la vinculació de les propostes amb el territori on s’han acabat pintant i de renovar la imatge d’alguns espais públics, una de les voluntats dels impulsors era conscienciar als veïns sobre on són els límits entre l’espai públic i l’espai privat. Jofre Oliveras, director del festival, recordava que «per motius legals o per falta de voluntat, els espais públics han estat cenyits a unes normes que han dificultat que els veïns se’ls fessin seus. Per exemple, els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal limiten quines són les tonalitats de colors que s’han de fer servir per pintar les façanes dels edificis d’un poble». Amb aquesta idea, de debatre sobre on acaba el que és públic i on comença el que és privat, els artistes han plasmat una dotzena més d’obres que ja formen part d’aquest gran museu. I mai més ben dit, ja que algunes obres han estat pintades en façanes de grans dimensions. Una iniciativa que, per al regidor Josep Subirana, ha de tenir continuïtat en els pròxims anys: «Aquest any hem pintat diverses façanes d’espais públics, però ja tenim veïns que ens ofereixen espais seus per convertir-los en propostes artístiques, i això és molt positiu», creu, «perquè vol dir que la gent comença a implicar-s’hi i a fer-s’ho seu».
El projecte artístic d’AviArt va lligat, evidentment, a la projecció del municipi més enllà del Berguedà i de Catalunya i, a mitjà termini, per trobar-hi també una injecció per a l’activitat econòmica del poble, tenint en compte, segons els seus impulsors, que hi ha un tipus de turisme que es mou per aquests projectes. A hores d’ara, la Diputació de Barcelona ha apostat per aquestes accions amb diverses subvencions des de la seva posada en marxa. Una de les accions que donarà continuïtat a la iniciativa és la creació d’un mapa artístic que reculli la localització i les dades sobre totes les obres que de moment s’han fet al municipi perquè es puguin visitar fàcilment i conèixer-ne els detalls. «Tenim previst que estigui enllestit aquesta mateixa tardor, i que es pugui consultar de manera virtual», ha explicat Subirana. A les obres que ja existeixen actualment s’hi aniran afegint pròximes actuacions. «És un projecte viu i que té molt recorregut», assegura.
Tot i que Avià s’ha convertit en referent en el món de l’art urbà per les accions que s’han desenvolupat en els darrers anys, a Berga també hi ha hagut un intent de promoure obres de gran format al carrer, algunes vinculades al projecte Companyies, amb l’objectiu de crear murals per lluitar contra l’aïllament social de les persones grans; o bé d’altres obres impulsades per entitats i col·lectius que han dut a terme ells mateixos o artistes locals amb recorregut internacional. La darrera, el mural del Club Handbol Berga pintat al pavelló d’esports de la ciutat de la mà de Slim Art. Manresa també ha entrat en el món de l’street art i aquest estiu s’hi ha celebrat la primera edició del projecte Manresa Art Urbà amb el qual s’han pintat un conjunt d’obres de gran format en espais públics.
Opinió de Pep Espelt (Konvent) – El poble que canviava per culpa dels elements
El paisatge és un indicador idoni per captar l’estima de la societat pel seu territori i el nivell d’identificació que hi manté. Avià és un poble que per si sol ja té interès. El seu entorn i contingut comprèn un llenguatge prou propi i personal per fer-lo créixer i donar-li valor amb simplicitat i educació.
A l’hora de fer créixer un poble, un dels principals culpables és el propi ajuntament. Si la institució només busca vots, perd la partida. Els alcaldes i polítics de viles com les nostres, a part d’implicació, intel·ligència i bona fe, els cal visualització i interpretació d’un mínim de deu anys vista per imaginar-se com haurà de ser el poble i per cercar noves tecnologies, nous cultius, noves fórmules i poder gestionar normatives per evolucionar. En cas contrari, el poble és mort i els veïns amb ell, o simplement serà una localitat més, d’aquelles que quan passes amb bus o tren o cotxe, únicament mires el mòbil, com Manresa, Puig-reig o Móstoles.
Per dotar personalitat, cal fer girar la rosca i avançar-te a les línies editorials que encara no estan escrites. L’art, la cultura i l’arquitectura pot fer variar rotundament la història d’un poble. Bilbao i el Guggenheim, Besalú i el romànic, Barcelona i la torre Agbar, Lanzarote i César Manrique, Graugés i el llac. Si el Berguedà vol turisme, a part de molts calers ben gestionats, ens cal també que els habitants estiguem orgullosos del que tenim. Només així contaminarem de bellesa.
Quan es va presentar el projecte paisatgístic d’Aviart (2016) es treballava en les fites de donar valor i atractiu al poble, establint Avià com a marca de poble i amb consciència social, amb un eix principal a través de la part artística i paisatgística. D’aquí ve que els artistes escollits no s’han dedicat a omplir rotondes, sinó que són peces úniques, amb la intenció de posar Avià al mapa a nivell artístic i així anar sumant amb el propi valor que té el poble.
