Gràcies a troballes arqueològiques, sabem que a Sant Vicenç de Montalt ja hi havia assentaments en la prehistòria, l’època ibèrica o l’edat mitjana. Però perquè esdevingués un municipi, va caler esperar fins que la parròquia de Sant Vicenç de Montalt va assolir la seva independència de la de Llavaneres (1577) –ja que inicialment formaven un sol terme– quan el Bisbe de Barcelona, D. Joan Dimas i Loris, va decretar la seva creació. Aquesta la trobem al centre del municipi.

 

D’estil gòtic tardà, nau única i amb un campanar de planta quadrada, l’església es va començar a construir el 1591 pel mestre d’obres de Calella Dionís Torres. La portalada, del 1598 i d’estil renaixentista, va ser obra de Pierre Dalquer. A les parets interiors del presbiteri s’hi troben el retaule renaixentista-barroc d’Agustí Pujol (1616-18), els retaules barrocs del Roser de Domènec Rovira i Josep Tremulles (1648) i el de Sant Isidre, de Pau Costa (1704). Aquests van ser destruïts (en part) i desapareguts el 1936, però trobats més tard i restaurats el 2001. Pel que fa a l’edifici, l’església es va restaurar a partir del 1940 i la façana entre el 2002 i el 2004. Com a curiositat, incrustada a la façana del campanar, s’hi conserva una bomba de la guerra civil que no va arribar a esclatar.