Encara que Sant Valentí no sigui una celebració molt arrelada a Catalunya, on la gran majoria es decanta per celebrar l’amor el dia de Sant Jordi, sempre és una oportunitat per recordar a aquells que estimem que els sentiments perduren. Una flor, un llibre, una petita joia o un bon sopar a la llum de les espelmes poden ser suficient per seguir seduint a aquells qui estimem.

 

El Dia de Sant Valentí, també conegut popularment com a Dia dels Enamorats, s’ha estès pràcticament a tots els racons del món i a cada indret han arrelat tradicions diferents segons el tarannà del país. Així, a la Xina, la tradició és enviar roses que tenen diferents significats depenent del nombre de roses del ram; al Japó, són les dones les que regalen presents de xocolata als seus amants; a Dinamarca, els homes envien missatges romàntics a les seves estimades i a Nova York, moltes parelles preguen per ser de les poques afortunades que es podran casar a l’Empire State.

 

Però, d’on ve la tradició de regalar per Sant Valentí? Com totes aquestes diades una mica llegendàries i d’antiga tradició, hi ha diverses explicacions i teories. Hi ha qui la defensa com una celebració pagana, quan grecs i romans retien adoració al seu déu de l’amor, Eros pels grecs i Cupido pels romans. També hi ha els defensors que la data coincideix amb l’inici del període d’aparellament dels ocells. I, és clar, en tot aquest batibull d’explicacions no podia faltar la tradició catòlica que parla d’un bisbe màrtir, precisament Sant Valentí, que abans de morir va enviar una nota d’amor a una jove signada com “El Teu Valentí”; d’aquí també l’enviament de les populars notes, cartes d’amor, anomenades “valentines”.

 

En definitiva, i tot plegat, un munt d’excuses o explicacions i mites, per tenir una excusa per demostrar els sentiments amorosos, nous o antics, cap aquella persona estimada.