Què tenen en comú el Cavaller jacent de Puig-reig, la maqueta de la maixerina, la custòdia de Berga i la Torre de la Petita? En el darrer any, han estat protagonistes del projecte Àgora Cultural Berga, que impulsa l’àrea de Patrimoni i Museus de l’Ajuntament de Berga i el Museu Comarcal de Berga, amb la voluntat de donar a conèixer el patrimoni de la ciutat i la comarca. Àgora Cultural Berga va néixer just fa un any i els seus responsables en fan una valoració positiva, anunciant que el projecte és viu i al damunt de la taula hi ha noves propostes per continuar acostant els berguedans al seu passat, perquè puguin entendre el present i viure el futur. 

 

Des del març del 2018, cada segon divendres de mes, un grup d’entre 40 i 50 persones ha assistit a les conferències que s’han programat a la sala d’actes de l’Ajuntament de Berga. Ivan Sánchez i Anna Parcerisa, dos dels impulsors de la proposta, confessen que inicialment no s’esperaven una resposta tan positiva pel que fa a l’assistència. “Costa mobilitzar a la gent un divendres al vespre i, a més a més, per parlar de patrimoni i cultura!”, reconeixen. Després d’uns mesos de posar-ho en marxa, van comprovar que les seves sensacions anaven desencaminades i aquesta àgora -com s’anomenava a l’antiga Grècia a les places públiques de les ciutats- s’ha omplert. Quin és el secret de l’èxit? No tenen cap fórmula escrita, però consideren que els veïns s’han familiaritzat amb la marca que s’ha generat al voltant d’Àgora Cultural Berga i que han pogut comprovar que al darrere de les activitats que s’hi organitzen, “hi ha un tema interessant, una qualitat i la possibilitat de comentar la jugada”. Sánchez i Parcerisa tenen clar que amb una xerrada en format reduït, d’uns quaranta minuts de durada, “no es pot fer una classe magistral sobre una peça, però el públic que ha anat venint ha comprovat que pot aprendre alguna cosa de la qual en té poca informació o gens, a través de persones que en saben i en un espai distès on es genera un debat i un intercanvi d’opinions entre els assistents”. 

 

Paral·lelament a aquestes xerrades del segon divendres de cada mes, durant quatre setmanes, el Museu Comarcal de Berga acull l’exposició de la peça que s’ha escollit per a cada mes. “Això ens ha ajudat a donar vida al museu i sabem que hi ha gent que hi ha entrat després de molts anys gràcies a aquesta iniciativa”. La peça del mes és únicament una de les branques que formen part d’aquest entramat d’Àgora Cultural Berga, que tal com recorden Sánchez i Parcerisa, pretén ser una manera diferent de fer lluir el patrimoni local que molta gent desconeix. “Tenim clar que no ens hem inventat res, i que això segurament ja funciona a altres llocs, però hem vist que tenim un fil per continuar explotant”, creuen. L’aposta per la cultura, i encara més pel patrimoni, sempre comporta un risc. En aquest cas, el risc econòmic consideren que és mínim, “ja que el pressupost és pràcticament zero. Les peces les tenim, tenim la gran sort que hi hagi gent molt solvent amb ganes d’explicar-les” i el més important: al públic li interessa. En els darrers mesos s’han exposat algunes de les peces que es conserven a la reserva del Museu Comarcal. “És impossible que un museu pugui encabir totes les peces. D’aquesta manera, en donem a conèixer algunes que no estan exposades i que tenen molt d’interès”, afegeixen. I també s’han explicat elements que estan a l’aire lliure, com la Torre de la Petita. “Volem que hi hagi varietat, moviment i que qui tingui ganes de fer-nos propostes, les faci. Teníem un calendari inicial de peces per exposar que hem anat modificant segons algunes idees que ens han arribat d’historiadors o experts en alguns temes”, es mostren satisfets. 

 

 

Els berguedans, si més no alguns dels fidels a les conferències i visites, ja s’han fet seva la marca d’Àgora Cultural Berga. Al voltant d’aquesta «à» que s’ha escollit com a logotip del projecte, s’hi engloben altres propostes que també es valoren en positiu. Per exemple, les visites guiades que s’han fet a la reserva del Museu Comarcal, situat a l’antiga caserna militar, amb experts sobre la història de la ciutat. I també a l’interior de la Casa de la Patum, de la mà de la restauradora de la festa. “Vam creure interessant obrir els nostres museus per dins, per donar una oportunitat a la gent a conèixer una part que habitualment queda amagada i es desconeix”, explica el regidor de Patrimoni. La bona resposta de les dues primeres visites va obligar a l’organització a programar-ne de noves. “Això ens demostra que hi ha interès, i ens agrada”, diuen. 

 

En la presentació del projecte, fa un any, els impulsors de la proposta van explicar algunes iniciatives que estaven previstes que encara no s’han desenvolupat. “És cert que vam parlar d’altres activitats que encara no s’han pogut fer, però també hem de dir que n’han sorgit de noves que no estaven programades”, diu Sánchez. “Des del primer moment teníem clar que aquest és un projecte amb vida i que no està tancat a res, i per això hem afegit algunes propostes que ens han sorgit pel camí que hem trobat interessants tirar endavant”; com és el cas de l’exposició Bruixes? Que ha portat al voltant de 3.000 persones al Museu Comarcal de Berga.  “La resta de projectes no vol dir que quedin oblidats, així com tampoc vol dir que no en fem de nous”, ha advertit.

 

De fet, aquest passat gener es va donar el tret de sortida a una nova branca d’aquesta Àgora Cultural Berga, en aquest cas, referent a un dels patrimonis més preuats pels berguedans: la Patum. Es tracta de la proposta de La comparsa del mes, amb la qual es vol donar a conèixer a tota la població quins són els orígens de la comparseria del Corpus berguedà, algunes anècdotes, com funcionen les colles i altres elements relacionats. La primera sessió, sobre la història dels administradors de la Patum, va generar molt interès i va omplir la sala de plens del consistori. La segona cita, aquest mes de febrer, servirà per parlar del tabal. Com en el cas de la peça del mes, la programació sobre la Patum s’ha establert el tercer divendres de mes fins a finals d’any, a excepció del mes d’agost, que no hi haurà xerrada. “La proposta ha agradat molt als membres de les comparses, que ho veuen com una oportunitat per donar a conèixer la seva tasca i la imatgeria”, ha assegurat Sánchez. 

 

Una de les característiques que ha marcat la posada en marxa del nou projecte cultural a la ciutat és la manera de comunicar-lo i de fer-ne difusió. “Creiem que la campanya a través de xarxes ha estat potent i que ha anat acompanyada d’una imatge que ara tothom identifica amb Àgora Cultural Berga”, diuen. A més a més, a aquesta marca s’hi han englobat totes les activitats que es realitzen a  la ciutat en l’àmbit de patrimoni cultural, com les visites guiades temàtiques que es realitzen al llarg de l’any. Tot i que inicialment el contingut del projecte anava molt dirigit als veïns i veïnes de Berga i la comarca, perquè “són temes molt concrets, molt específics que difícilment poden interessar més enllà”, s’han adonat que hi ha hagut elements que han cridat l’atenció de persones de comarques veïnes i d’arreu del territori català. Ha estat el cas de l’exposició Bruixes? que “ja ens l’han demanat per si podíem portar-la a altres espais de Catalunya”.

 

L’equip de persones que mou aquesta àgora berguedana es mostra satisfet de la bona resposta que han tingut les iniciatives proposades fins ara. “La idea la teníem i hem vist que ha funcionat, sobretot perquè a nivell polític s’hi ha cregut”, assegura Anna Parcerisa. “El regidor i el consistori ens han obert les portes i s’hi han implicat”, afegeix. Per al regidor, que fuig dels elogis, “l’objectiu d’un ajuntament ha de ser promoure el seu patrimoni i fer que la ciutadania se’l senti seu”. Tots dos adverteixen que l’Àgora Cultural Berga no s’acaba aquí: “Només hem fet que començar!”, riuen.