Població de Bagà.- Està ubicada en un entorn muntanyós al peu dels Pirineus. Va ser la llar del llegendari heroi medieval Galceran de Pinós, i també refugi dels càtars perseguits. Bagà és considerada com la capital històrica de l’Alt Berguedà. De passat miner, actualment és part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

 

Punt de sortida: Polígon la Gibellà. Ens situem a l’entrada i, al costat del panell informatiu, es troba la carretera de la Serra, per on ens dirigim seguint la pintura groga, fins a sortir a una pista. La seguim a la dreta fins a arribar a Sant Martí de Brocà, ermita que va ser consagrada l’any 1081, tot i que es menciona molt abans. Pertany al primer romànic.

 

 

Trobem el primer punt indicador del recorregut, del qual hem de seguir el PR-C-158 (blanques i grogues). Seguim el sender a tocar de la masia situada sobre l’església. Passem al costat d’una font. Per dins del bosc, i en algun tram per llocs més clars, arribem al Pla del Castell (1.295 m), on el camí passa per l’esquerra, a tocar de la masia del Castell.

Arribem a un nou punt indicador, a mesura que anem guanyant alçada en poc temps. Ja podem contemplar unes bones vistes sobre la vall de Guardiola i de l’emblemàtica muntanya de Catalunya, el Pedraforca, ben reconeguda per tenir una forma molt peculiar formada per dues crestes paral·leles.

 

Sant Marc de Brocà (1.608 m).- Hi trobem un vèrtex geodèsic. El cim pertany al llistat dels 100 Cims de la FEEC. Tocant al vèrtex es troba en un lamentable estat de conservació l’ermita d’origen romànic. Excel•lent mirador sobre la vall i les muntanyes que formen l’Alt Berguedà, la Serra d’Ensija, el Pedraforca i la Serra del Cadí. 

El descens el realitzem pel vessant oposat, baixant i seguint els senyals, passant per la Bassa de Tarnes (1.495 m), fins a arribar al Collet de Fanelles (1.562 m) i la collada Grossa (1.475 m), on coincideix amb el GR-150 i el GR-4.2.

Nosaltres iniciem el descens cap a l’esquerra del coll, seguint les marques de GR, per un bucòlic sender que s’interna en boscos perennifolis, per arribar al Paller de Dalt.

 

Paller de Dalt (1.310 m).- Rodejat de magnífiques muntanyes i sobre un magnífic prat de pastos, trobem les runes de la masia del Paller de Dalt, ubicació del que va ser l’emplaçament original del Santuari de la Mare de Déu de Paller, ja mencionada l’any 1200.

 

 

Seguim per la pista descendent que surt cap a la nostra esquerra. El GR es desvia més endavant, baixant pel canal que fa la Foranca, torrent molt marcat sense pèrdua possible, però molt esgotador degut a la seva rocositat. Passem per la Balma de la Foranca. Després de la baixada i situada en un bell racó del torrent entre frondosos plataners i pollancres trobem el Paller de Baix.

 

Paller de Baix (990 m).- On es troba ubicat el santuari de la Mare de Déu de Paller. Es va construir entre el 1747 i el 1748 i substitueix la que havia tingut la masia del Paller de Dalt. La casa dels ermitans del santuari avui convertit en refugi i restaurant.

En el segon nivell d’aquest paratge hi ha la Font dels Banyadors, i segons la joia de la Verge del Paller, on els devots de la Verge es banyaven per ser les seves aigües considerades miraculoses.

Passada l’àrea recreativa, el GR es desvia a la dreta, creuant el torrent, i el sender de pujada ens porta a les restes de l’ermita de Sant Pelegrí. El sender en baixada ens porta a una pista forestal, passant a prop de la Font del Sofre (cal desviar-se si es vol visitar).

Els últims kilòmetres són pur tràmit fins a arribar a l’entrada de la població de Bagà, on girem a l’esquerra. Passat l’institut, arribem al polígon industrial de Gibellà, donant per finalitzada la ruta.