La Setmana Santa corre en el calendari en funció de la primera lluna plena de l’estació de la primavera. Per tant, se sol celebrar entre les darreries de març i els inicis d’abril; dies amunt, dies avall. Malgrat que aquesta ubicació en el calendari podria denotar uns antecedents pagans lligats a l’inici d’una nova estació, es tracta de la celebració més important del calendari cristià.

 

En ella es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem, la seva passió, crucifixió i resurrecció, i té lloc entre el divendres abans del Diumenge de Rams i Diumenge de Pasqua. D’aquí que, per a molts, siguin uns dies de reflexió, contrició i introspecció. Dies associats a processons amb figures religioses, representatives del calvari de Jesús, amb legions d’armats, processons silencioses i d’altres amb redoble de tambors, a escenificacions teatrals de la Passió de Crist o danses de la mort. La Setmana Santa omplirà la Cerdanya de processons tradicionals o altres activitats relacionades com mercats artesans de Pasqua o el tradicional Aplec de Talló a Bellver.

 

Però per a una altra part de la població, la Setmana Santa no conserva pràcticament cap d’aquest esperit religiós i és simplement un període de vacances primaverals, l’espai de temps perfecte per aprofitar a visitar alguna capital europea. Diaris i revistes s’omplen d’ofertes engrescadores i assequibles per a totes les butxaques. També hi ha qui aprofita per fer la primera sortida a la casa d’estiu i gosar a fer els primers passejos per la platja, i qui pel contrari aprofitarà aquests dies per tancar la temporada d’esquí amb els darrers descensos. Tots els plans dependran del caprici de la meteorologia.

 

 

Capítol a part mereix la gastronomia d’aquesta època. Pels creients, la Setmana Santa està marcada pel dejú i l’abstinència de carns. La gran influència a la societat d’aquestes creences religioses fa que durant la Setmana Santa molts restaurants ofereixin a les seves cartes plats protagonitzats pel bacallà, les verdures i els llegums. Però indubtablement, els grans protagonistes de la cuina d’aquestes dates, si més no a Catalunya, són els bunyols –de  vent, de l’Empordà o de crema– i, indiscutiblement, la Mona de Pasqua, les postres típiques de Dilluns de Pasqua. El regal que tots els infants esperen dels seus padrins; tradicionalment un pa de pessic, decorat amb ous de xocolata i figuretes decoratives, que faran les delícies dels més petits de la casa.